UNA DE PLUJA

Pluja, aigua, aquest element que dona vida i que amb la seva absència la treu, i que en les nostres contrades tan sovint trobem en falta.

Aquest post l'escric, per que des de l'arribada al sud-est asiàtic cada dia ha fet acte de presencia, alguns dies ha estat mes aviat testimonial, com dient: ei! Estic aquí! Altres dies m'ha acompanyat tot el dia, o una bona part de una forma prou intensa!

Sense anar mes lluny, avui volia fer l'ascensió al volcà Sibaya, que es troba aprop del poblet on estic ara, Berastagui. De bon de mati a l'aixecar-me el sol lluïa al cel, però només el temps que he tardat a preparar-me i prendre un te, el cel s' ha tapat i la aigua ha caigut d'aquest, aixi que altre cop canvi de plans, i en aquest casos el millor company de viatge és un bon llibre. Tot i això el dia és prou llarg, hi he tingut temps d'anar a mercat, durant una petita pausa i ara, ja que aquí no com a altres poblets, la corrent elèctrica no s'ha tallat, tinc l'ocasió de seure una estona a escriure mentre em refugio de la pluja.

En altres ocasions, no he tingut oportunitat de refugiar-me, com el dia que vam fer el trekking per la jungla a Bukit Lawang, amb poca estona va començar a ploure i en alguns moments semblava el diluvi universal. Aixi que xops ens vam tenir d'obrir via en mig de la naturalesa fins arribar al riu, on ens esperava un ràfting salvatge amb una pluja intensa caient damunt nostre, realment una experiència inigualable.

D'altra banda, tot i que alguns dies pugui resultar molesta, l'aigua aquí que resulta essencial per la exuberant naturalesa, que en aquesta illa trobem, però amb la tala salvatge de la jungla, la pluja també es retira, ja que el microclima esta totalment lligat a l'evaporació d'aigua provinent de la jungla, aixi que qui sap, potser aquesta pluja tan quotidiana la trobin a faltar en el futur.

A LA JUNGLA DE SUMATRA

A l'arribada a Sumatra, i després de passar dos dies a la seva capital, em vaig dirigir a Bukit Lawang, amb la intenció de poder veure de aprop la jungla i especialment els nostres cosins més propers en la natura, els orangutans!

Bukit Lawang significa la porta d'entrada a les muntanyes, i aixi és, ja q en aquest poblet hi trobem una de les entrades al gran parc natural Gunung Leuser, una de les grans reserves de la biosfera que aquesta illa alberga.

En aquest poblet i després de fer un trekking per la jungla vaig poder veure d'aprop orangutans, la majoria de ells reintroduïts de forma artificials, per tal de poder-los donar un habitat on viure.

Aquest fet fa que et preguntis que passa amb el seu habitat natural, doncs la resposta és ben facil:

esta desapareixen, en alguns casos en la seva totalitat.

En aquest zona m'he sentit unit a la natura i d'alguna forma he sentit com en formem part, i veure les grans extensions de terreny arraçades i substituïdes per plantacions per produir oli de palma i cautxú. No fa més que fer-te adonar que alguna cosa estem fent malament! I que si destruïm la natura i els seus habitants estem perdent una part de nosaltres mateixos!

En tot cas, a nivell personal només em queda fer una crida a responsabilitat individual, en els actes del dia a dia. Ja que tot sovint una compra responsable pot formar part de la solució d'aquest problemes, que tot i ser de molt lluny no deixen de ser nostres!

SALTANT DE PAÍS EN PAÍS!

De la Índia a Malàisia i de Malàisia a Indonèsia! Tot en poc més de quatre dies!

Aquest canvi tant ràpid de país no es pas degut al fet de que no m'hagi agradat Malàisia, al contrari, el poc que he pogut veure m'ha encantat!

Després de abandonar Mumbai i passar la nit a l'avió vam arribar a la capital de Malàisia, Kuala Lumpur, res a veure amb Mumbai, una ciutat molt moderna i neta, en la qual els edificis emergien d'entre mig de la vegetació, i tot el país era similar a un jardí gegant, un plaer pels ulls!

Tot i que després de conèixer i poder parlar amb la gent local, em van informar que no és tot tan idíl·lic com sembla, ja que entre les comunitats racials del país, quasi no hi ha contacte, només hi ha respecte ja que ja fa temps que van abandonar la violència, però la relació no va mes enllà. De totes formes aquest fet sembla passar totalment desapercebut per el viatger que no s'endinsa dins de la cultura del país.

En tot cas, vam poder gaudir de la ciutat, de la seva netedat, de la seva eficiència, dels exquisits menjars i com no tastar la seva vida nocturna.

Per uns motxillers com nosaltres que tot just arribàvem de la Índia, la ciutat sens presentava espectacular, amb la seva multitud de torres i gratacels, especial menció a la kuala Lumpur Tower o Menara, i com no a les imponents torres Petronas, les quals ja es podien divisar en l'horitzó molts quilometres abans d'arribar a la ciutat.

Després de la sessió de fotos de rigor pels llocs més emblemàtics de la ciutat, acompanyats per un fotògraf experimentat, el Kiku, un noi que vam conèixer a l'avio i que ens ha acompanyat durant dos dies, amb el Sergi tal i com ja havíem parlat vam decidir seguir camins diferents, almenys durant un temps, la diferent disponibilitat de temps i els diferents objectius personals ha condicionat aquesta separació.

Aixi que per primer cop a la vida estic viatjant sol fora de les meves contrades, tot i que aixo de viatjar sol es molt relatiu! Ja que cada dia estic coneixent companys de viatge nous, ahir una parella argentina, avui un senyor angles, i multitud de gent local que m'ajuden en aconseguir les coses, ja que ara mateix els idiomes locals no els domino pas més enllà de les salutacions de rigor!

Durant els poc més de vint dies que em queden de viatge en solitari, vaig decidir saltar cap a la illa de Sumatra, a l'estat indonesi, on espero poder veure volcans i com no Orangutans!

Al gener em toca tornar cap a Kuala Lumpur a buscar a un nou company de viatge i serà llavors quan espero gaudir de Malàisia.

Ara mateix em trobo a Dumai, després de travessar el mar que separa Malàisia i Sumatra en ferry, aquesta nit però m'esperen 12 hores de bus abans no arribi a Medan, la capital de la illa.

Allà instal·laré el meu "camp base" per poder-me moure cap als meus objectius!

BYE BYE INDIA!

Els últims dies hem tingut de fer via cap al sud, hem d'arribar el dia 13 a la capital economica de la India, Mumbai per agafar el següent avio, Malàisia ens espera!

Aquest fet ha comportat que haguem passat moltes hores en moviment aquest dies, hores als autocars, als trens, a les estacions, i com no buscant hotels on poder descansar!

Entre mig però, hem tingut l'ocasió de fer un tastet del Rajasthan, el poc que he pogut veure, m'ha encantat, el poblet de Puskhar, semblava un paradís pels hypies i els fumadors, tot i que alhora segurament el molt turisme present l'hi haurà fet perdre la màgia dels temps passats!

L'altra destinació del Rajasthan ha estat Uidapur, una ciutat encantadora, la qual rodeja un llac magnífic! Apart d'estar repleta de palaus i temples i mostrar la seva esplèndida historia en molts del racons de la ciutat, la ciutat estava especialment neta pel que estem acostumats en aquest país. Un lloc agradable on ens hi haguéssim pogut perdre un bon temps, però Mumbai ens quedava a molts quilometres i ha moltes mes hores de viatge, aixi que després d'agafar aire, vam tenir de re-emprendre el camí cap al sud!

Per primer cop en tot el viatge hem vist el mar! On estem ara, un petita ciutat que es diu Daman (no confondre amb Andaman) i que queda aprop de Mumbai, en ella teníem la intenció de gastar els temps que ens queda banyant-nos en les aigües del Mar Aràbic, la decepció ha estat quan ens han informat que esta totalment prohibit fer-ho, degut a la contaminació de les aigües, realment a la Índia tenen un greu problema amb la pol·lució que s'hauran de plantejar ben aviat...

En tot cas ha arribat l'hora d'abandonar aquest país de contrastos, amb més de mil milions d'ànimes, e histories! La sensació que hem deixa és agredolça, i hem queda la impressió que tot just ara començava a adaptar-m'hi,i que hem queda molt per veure i mil racons per descobrir!

Peró el viatge ha de continuar i no puc fer més que quedar-me amb la part positiva que aquest país m'ha mostrat i les grans persones que hem conegut pel camí, les coses dolentes de ben segur que el temps les esborrara dels nostres records!

CANVI DE PLANS

Ja fa uns dies que no he trobat el moment per poder actualitzar aquest blog, hem conegut gent que ho fa cada dia, potser em falta aplicar-me una mica, o simplement fer-ho a la meva manera, encara que el resultat no sigui el mateix es clar, d'altra banda aquest blog tampoc pretén ser un diari personal, sinó un recull de impressions d'aquest viatge.

En tot cas aquest dies d'absència bloggera, m han passat volant. Al deixar New Delhi i de camí a Agra, vam conèixer dos senyors, amb els quals vam compartir el trajecte amb tren i molta informació practica pel viatge, gràcies a aquesta vam decidir canviar de destinació, canviant les platges de Goa, pel cor del país.

El nou rumb escollit va ser Orcha, a l'estat de Madhya Pradesh, el poblet ha resultat ser encantador i tranquil, si obviem els clàxons dels cotxes esclar, i farcit d'antics temples i palaus que resultaven espectaculars, però sobretot al meu entendre, un riu magnífic, en el qual vam tenir l'ocasió de fer-hi alguna que altra excursió i refrescar-nos en les seves aigües.

En el moment en que escric aquestes línies, portem 4 dies en aquest poble suficients per conèixer nous companys de viatge, menció especial pel Denis, un nòmada de pura raça, els seus 23 anys de viatge l'abalen i sobretot el Vito, un amic ja jubilat però amb mes vitalitat que molts joves de trenta anys, apart de la Gala, la Pilar i el David, els quals podeu seguir les seves aventures en el següent blog: http://indianlassi.blogspot.com/

I per l'altra banda la gent local, en general encantadora, a nivell personal he compartit prou temps amb el Shiva, un comerciant que apart de un gran sentit del comerç també desprenia una gran bondat.

O com no el Rahul, un noi de uns vint i tants que ens ha ajudat a superar totes les dificultats burocràtiques que aquest país et planteja en cada instant!

Peró ja ha arribat el moment de les despedides, ens queden pocs dies abans no marxem d'aquest petit món, la India!

Hem d'anar fent via direccio Mumbai, això si primer una de Rajasthan!

CASI AL TIBET!

Surto a fora de l'habitació, i el primer que veig és un carrer amb unes quantes botigues i amb camps de conreu al darrere, al fons un temple budista i més enllà unes imponents muntanyes, a l'aire es respira sobretot pau i tranquil·litat.

Això no és pas una gran ciutat! De ben segur que no estic a New Delhi! Doncs no!

A l'arribada a la gran ciutat ja vam anar directament a buscar refugi a una colònia tibetana que hi ha al nord d'aquesta, Manju Ka Tila, hi vam anar ben aconsellats per una amiga que ja hi havia estat, en aquesta colònia vam trobar el descans necessari per agafar energia per tal de poder visitar la gran ciutat.

Delhi va resultar ser una ciutat molt més occidental que Varanasi, amb grans avingudes i zones comercials i un xarxa de metro que no te res a envejar a les més modernes de Europa, tot i això només vam poder visitar el centre i una mica el Vell Delhi (Old Delhi).

Possiblement impregnats per l'encant de la colònia tibetana, vam decidir aprofundir més en el coneixement d'aquest poble i agafar un altre bus direcció a Dharamshala, concretament al nucli de Mcleodganj, on es troba la seu del govern tibetà a l'exili i la residencia del Dalai Lama, els pocs dies que no esta viatjant arreu del planeta.

En aquest poblet hi trobem milers de tibetans que en el seu dia van seguir al Dalai Lama en el seu exili, i molts que encara avui en dia hi estan arribant.

Al visitar el museu tibetà, vaig comprovar els horrors que aquest poble ha tingut de suportar de les mans del poble opressor, i els greuges que encara avui en dia continuen sofrint dins del seu propi país, en el qual se'ls intenta minimitzar i convertir-los en una realitat casi folklòrica.

D'altra part la valentia dels que encara continuen lluitant per res més que poder decidir sobre el futur del seu poble, no va fer més que recordar-me que les causes perdudes, no per perdudes deixen de ser justes i qui sap, per que no? amb la paraula i la raó tot és possible!

Tot plegat em recorda a alguna cosa, que deu ser? on he sentit aquestes paraules jo...?

Em són familiars, molt familiars!

Després de passar tres dies a Dharamshala, vam agafar un altres bus que en teoria durava tres 2 hores, que finalment es van convertir en cinc, per tal d'arribar on ens trobem ara, Bir, impregnant-nos del la cultura budista i gaudint de la tranquil·litat que aquest poblet de muntanya ens ofereix, propera destinació Manali!

BENVINGUT A LA TERRA DELS BIGOTIS!

Quan em disposo a escriure aquestes línies, estem relaxats, gaudint dels plaers que la ciutat ens ofereix, internet, restaurants i possiblement més tard una sessió

de cine amb indi! Tot i que crec que no entendrem casi res, ens ho han recomanat especialment, apart de que ens ha resultat impossible trobar un cinema en algun idioma occidental,

ni que fos subtitulat!

Aquest relax és previ al camí que ens ha de portar a la capital política d'aquest immens país, New Delhi!el qual esperem emprendre aquesta nit, unes 12 hores de tren segons ens han dit, per tal d'arribar-hi.

Aquest serà el primer tren que agafem en aquest viatge, i la cosa pinta bé, amb llitera i tot!

Segurament serà tot un privilegi després de les llargues hores que ens han portat a recórrer el Nepal i les 25 hores més que vam estar des de Kathmandu fins aquí! Hores en les quals

el cos s'acaba acostumant d'alguna forma als viatges d'aquestes contrades, i aprèn a extreure's de la incomoditat dels seients, dels bots, de la calor etc.... i aprèn a gaudir de la companyia dels viatgers, de les seves preguntes, la seva curiositat (fotos incloses) i dels paisatges magnífics que aquestes terres ofereixen!

En quan a la ciutat sagrada de Varanasi, a nivell particular, m'ha deixat una sensació agredolça, és la primera ciutat que visitem a la Índia, els primers dies diuen que es normal que impacti aquest país, sobretot la pobresa tan visible que ens trobem al dia a dia i pels carrers, tot i que no tothom es pobre ni molt menys, però aquests es veuen molt, els sense sostre, els mutilats per la lepra, els gossos amb sarna, els nens que de ben petits ja estan treballant, junt amb les escombraries que es pot trobar arreu, conforma una visió de la ciutat si menys no impactant!

D'altra banda, he pogut conèixer la part positiva de la ciutat:

Molta gent amable que s'interessa per tu, vellets encantadors, una bona senyora velleta a la qual vaig ajudar a a creuar un pas de vianants, els qual aquí no respecten pas.

Hem conegut altres viatgers, molts dels quals t'expliquen llocs fantàstics on han estat i altres que no tant. Entre ells destacaríem una parella que practiquen budisme i que viuen a un poblet de Osca, on hi ha un temple budista, per més informació visiteu aquest lloc web: www.dskbudismo.com

El Ganges, o Ganga tal com li diuen aquí, riu sagrat pels hinduistes, en els quals persones provinents de tot el pais van a morir-hi.

He pogut aprendre els sagrats que són els seus rituals, després de un petit error comés per part meva,

però que em va permetre conèixer el lloc sagrat des de dins i ser beneit amb bon karma per part per un senyor el qual estava esperant la mort de la seva esposa.

Hem gaudit del seu menjar, ja sigui en restaurants o menjadors o pel carrer, menjar quasi en la seva totalitat vegetaria i que al meu gust resulta deliciós.

Però tot s'acaba i en poques hores ens mourem ja d'aquesta ciutat sagrada, el viatge ha de continuar.

DE CAMÍ A LA INDIA

De retorn a Kathmandu, i després dels merescuts dies de descans a la segona ciutat del Nepal vam decidir fer una parada al parc nacional de Chitwan, aprop de la frontera amb la India, haviem sentit a parlar molt bé d'aquesta reserva natural, formada per rius i jungla tropical, en aquest parc, es possible trobar-hi una gran diversitat de flora i fauna, entre ells, rinoceronts, tigres, cocodrils etc.

Nosaltres només hi vam ser un parell de dies, un dels quals vam decidir fer una caminada per tal d'endinsar-nos minimament dins la jungla i aixi poder contemplar-la lluny del bullici del costat del poble més proper, replet de turistes, per tal de poder-ho fer amb garanties vam contractar dos guies que en teoria ens tenien d'assegurar davant dels possibles encontres amb animals salvatges.

Realment la diversitat i densitat de plantes que alberga aquesta resulta espectacular, en canvi pel que fa a la fauna el que més vam veure van ser insectes i sangoneres, de animals grans a l'hora de la veritat pocs, algun cocodril enorme, però que ajagut prenent el sol a l'altra riba del riu semblava menys ferotge, pel que es veu per tal de poder avistar més fauna és necessari endinsar-se més cap a l'interior! Per sort també vam poder observar d'aprop els elefants utilitzats pels turistes, tot i ser domèstics no deixaven de impressionar!

Aixi que després d'haver-nos fet una petita idea del que aquesta reserva de la biosfera ens oferia, ens vam omplir de valor per tal d'emprendre una altra sessió matadora d'autobús nepali amb l objectiu d'arribar a la capital en busca del visat per la India.

Per la nostra sorpresa a l 'arribada aquest encara no estava apunt, tot i que havien passat ja dos setmanes desde que el vam demanar, aixi que el que tenia de ser un tramit per Kathmandu, s'ha convertit en una estància de quasi una setmana, concretament, si res més falla, el dia que marxem portarem en aquesta ciutat, sumat als dies que ja havíem estat amb anterioritat, uns 10 dies , cosa ens ha permès descobrir-la més profundament.

A continuació us deixo alguns dels aspectes que més m'han cridat l'atenció d'aquesta. Alguns els podríem qualificar com a negatius, altres com a positius i uns tercers com simplement curiositats:

-La il-lumiació, o més ben dit, l'absència d'aquesta, almenys la pública, quan cau la nit molts carrers i carrerons es converteixen en espais obscurs, en els quals només et pots guiar per les llums de les propietats privades, aquest fet es dona a quasi tot el país, inclús es pot veure normal en els poblets, però no deixa de ser curiós en una capital.

-la circulació, que per nosaltres la podríem definir de caòtica, peatons, motocicletes, bicicletes, carretons, furgonetes, cotxes, autobusos, tot mesclat amb un cert ordre dins del caos, sembla que tot es regeixi per una norma no escrita, qui toca el clàxon més fort , obté la preferència!

-la brutícia, al poder conéixer més profundament la ciutat, ens hem adonat que no tota esta tan deixada com les zones que havíem vist, encara que tampoc la podríem qualificar com ciutat neta ni molt menys, ja que podem trobar autèntics abocadors urbans. Tot i això hem vist com a la seva forma particular, cuiden i netegen la ciutat, si menys no de les seves propietats particulars i l'entorn més immediat. El problema el trobem en les zones de ningú.

-La fauna, tot i ser una capital i podem trobar una diversitat de fauna espectacular, desde una infinItat de gossos, passant per cabres i baques, galls i gallines amb els corresponents pollets, fins als curiosos micos, els quals podem trobar sobretot aprop de les zones dels temples.

-La pirateria, entesa com la falsificació de tota mena de productes, el més normal és que qualsevol cosa que compris sigui falsificada, amb la corresponent pèedua de qualitat, el preu pot ser molt interessant, però val la pena assegurar-se minimament per tal que no ens frustrem a les poques hores d'ús, quan veiem que l'objecte 

es desmunta davant nostre.

-L'absència de preu, a la gran majoria de llocs el preu va marcat per l'oferta i la demanda, i pot canviar substàncialment segons la capacitat de regateig que es tingui. D'altra banda també cal mencionar el doble joc amb el preu, normalment has d'acabar demanant el "nepali price" si no et vols sentir estafat, ja que pel simple fet de ser blanc t'incrementen el preu notablement!

-La curiositat dels nepalis, tot sovint et paren i et pregunten per la teva nacionalitat, i pel viatge que estas realitzant. Obrir conversa, no resulta pas un tema difícil en aquest pais sempre que l'idioma no resulti un obstacle

-El comerç ambulant, sembla que a Kathmandu no fa falta tenir cap llicència municipal, per poder vendre al carrer, és tan simple com ficar-s'hi amb la mercaderia i anunciar a plé pulmó l'article a vendre, així que al carrer es pot trobar de tot, llocs de menjar ràpid, fruita, roba, souvenirs i un llarg etc.

Aquestes són només una petita mostra de la quantitat de circumstàncies que et pots trobar al dia a dia de Kathmandu, i que als "occidentals" ens poden xocar, de ben segur que la llista podria ser molt més llarga, i que una ciutat tan plena de vida com aquesta ofereix dia a dia als seus visitants.

TREKK AND GO i per suposat NAMASTE!

Després d'aixecar-nos d'hora, molt d'hora! Vam agafar un taxi que de forma puntual ja ens esperava a la porta de l'hotel. Poc a poc ens vam anar obrint via pels carrerons estrets que conformen el Thamel (la zona mes turística i comercial de Kathmandu).

A l'abandonar aquesta zona va ser realment quan ens adonarem de la magnitud i de la ciutat i del pèssim estat en el qual es troba. Realment per mi en el millor dels casos la qualificaria de ciutat devastada! Si menys no en un greu problema de insalubritat,

per primer cop a la vida em vaig adonar realment de l'importància de no malgastar els recursos i de llençar la brossa allà on toca, d'altra banda, no fer-ho, pot comportar acabar com han acabat a Kathmandu! On literalment viuen damunt la brossa!

Per sort després d'un parell d'hores al bus, vam poder abandonar aquesta ciutat insalubre i ens endinsarem cap a l'interior del país! La carretera principal per la qual abandonarem la ciutat, no passaria de ser un camí asfaltat en les nostres contrades! Però en aquells moments no ens adonarem que era tot un luxe que trobaríem a faltar dies després! Passades finalment unes 10 hores de viatge per recórrer pocs més de 200 km vam arribar a la destinació marcada! Bhulbhule, pel Camí ja vam poder contemplar desde la distancia els paisatges que ens esperaven, jungla tropical als inicis, i al fons unes muntanyes nevades que emergien imponents. El dia següent, després de dormir unes merescudes hores vam iniciar el trekking de 6 dies i mig que ens duria fins a Jomson. Pel camí, molts quilometres a les cames, que ens permeteren conèixer alguns dels paisatges més bells que aquestes muntanyes ens podien oferir, de ben segur que ens hem vam deixar de visitar molts més en els incomptables trekkings alternatius que ens oferia la zona protegida dels Annapurnes, però per nosaltres, uns trekkers inexperts, cenyir-nos al traçat principal, ja era més que suficient! Aquest traçat ens porta a visitar molts poblets, en els quals l'únic mitja per arribar-hi és caminant, tot i que els nepalis estan construint-hi pistes ràpidament per tal de poder-hi arribar amb vehicles rodats.

La vida en aquests semblava que s'hagues aturat fa temps, molt de temps, amb una economia de subsistència molt bàsica i tradicional, que crec que ens molts casos podria ser similars a les que els nostres avis van viure en

la seva infància! Aquesta sensació es veia trencada per la inclusió en la vida quotidiana d'aparells tecnològics dels nostres temps, com reproductors de música o telèfons mòbils d'última generació! Un contrast impactant!

D'altra banda el recorregut ens porta dels 900 i poc metres inicials fins al 5416 del punt més elevat, el Thorung la Pass. Aquest desnivell tan important comporta un canvi progressiu en el paisatge, passant per les selva tropical inicial, amb salts d'aigua espectaculars, als boscos alpins que trobarem cap als 3000 metres, seguits de les praderies i de els paisatges pelats i nevats de les cotes més altes que podrien semblar d'un altre planeta, quasi marcians!

L'altre punt a tenir en compte en aquest recorregut és el famós mal d'altura, a partir de 5000 metres,només trobem un 50% de l'oxigen existent a nivell del mar. Just el dia anterior en el que nosaltres ens disposàvem a afrontar l'etapa reina, el pas més elevat, un noi espanyol va morir degut aquest mal, aixi que ens adonarem realment de l'importància de considerar els riscos pertinents.

Varem tenir la sort de conèixer un noi Basc que ens va informar molt bé de totes les mesures a adoptar i precaucions necessàries, i seguint els seus consells el dia següent a les 7 del mati vam emprendre l'ascens al famós pas, un ascens dur de veritat, cada passa cansava molt més del normal, i cada pocs metres el desca

ns es tornava imprescindible, però finalment cap a les 12 del migdia aproximadament, varem poder arribar al pas, que no el cim! Ja que les muntanyes adjacents són molt més elevades, després de la celebració pertinent i les fotos de rigor, juntament amb els companys i companyes que vam conèixer pel camí, ens disposarem a descendre ràpidament, cap a l'altre costat de les muntanyes, en busca del desitjat oxigen que els nostres cosos ens demanaven amb urgència!

Aixi que unes 3 o 4 hores més de descens, comentant l'experiència amb persones de tot el món i practicant el nostre paupèrrim anglès, arribarem a Jomson a uns 3700 metres d'altura, on ens esperava l'anciat descans!

Els dies següents foren gairebé de pur tramit fins a arribar a Pokhara, lloc on ens trobem ara recuperant forces, i preparant el següent destí!

Val a dir que durant els dos dies de camí, dels quals un i mig en bus, que tardarem per recórrer els poc més de 100 km que separen Jomson de la segona ciutat del país, vam poder "disfrutar" de les carreteres nepalis! Carreteres que en la majoria dels casos en la nostra terra ni tan sols les podríem qualificar de pistes forestals!

Per acabar aquest post, he de fer menció especial a la paraula que l'hi dona títol: Namaste!

El que vindria a ser la salutació nepali per exel.lència i que al llarg del viatge vam poder escoltar infinitat de vegades, amb una gesticulació quasi de reverencia! El que dona una idea de l'hospitalitat i amabilitat que en general aquest poble ofereix! Per a ells va dedicat aquest post!