Surto a fora de l'habitació, i el primer que veig és un carrer amb unes quantes botigues i amb camps de conreu al darrere, al fons un temple budista i més enllà unes imponents muntanyes, a l'aire es respira sobretot pau i tranquil·litat.
Això no és pas una gran ciutat! De ben segur que no estic a New Delhi! Doncs no!
A l'arribada a la gran ciutat ja vam anar directament a buscar refugi a una colònia tibetana que hi ha al nord d'aquesta, Manju Ka Tila, hi vam anar ben aconsellats per una amiga que ja hi havia estat, en aquesta colònia vam trobar el descans necessari per agafar energia per tal de poder visitar la gran ciutat.
Delhi va resultar ser una ciutat molt més occidental que Varanasi, amb grans avingudes i zones comercials i un xarxa de metro que no te res a envejar a les més modernes de Europa, tot i això només vam poder visitar el centre i una mica el Vell Delhi (Old Delhi).
Possiblement impregnats per l'encant de la colònia tibetana, vam decidir aprofundir més en el coneixement d'aquest poble i agafar un altre bus direcció a Dharamshala, concretament al nucli de Mcleodganj, on es troba la seu del govern tibetà a l'exili i la residencia del Dalai Lama, els pocs dies que no esta viatjant arreu del planeta.
En aquest poblet hi trobem milers de tibetans que en el seu dia van seguir al Dalai Lama en el seu exili, i molts que encara avui en dia hi estan arribant.
Al visitar el museu tibetà, vaig comprovar els horrors que aquest poble ha tingut de suportar de les mans del poble opressor, i els greuges que encara avui en dia continuen sofrint dins del seu propi país, en el qual se'ls intenta minimitzar i convertir-los en una realitat casi folklòrica.
D'altra part la valentia dels que encara continuen lluitant per res més que poder decidir sobre el futur del seu poble, no va fer més que recordar-me que les causes perdudes, no per perdudes deixen de ser justes i qui sap, per que no? amb la paraula i la raó tot és possible!
Tot plegat em recorda a alguna cosa, que deu ser? on he sentit aquestes paraules jo...?
Em són familiars, molt familiars!
Després de passar tres dies a Dharamshala, vam agafar un altres bus que en teoria durava tres 2 hores, que finalment es van convertir en cinc, per tal d'arribar on ens trobem ara, Bir, impregnant-nos del la cultura budista i gaudint de la tranquil·litat que aquest poblet de muntanya ens ofereix, propera destinació Manali!
Lo del museu és molt bèstia, surts d'allà i t'adones de què tot el món n'és una mica culpable... :´(
ResponderEliminarCom pot ser què el COI, faci la vista grossa davant un país que fa tot això i molt més que no sabem, i l'hi acabin donant els JJOO del 2008, quan un dels requisits principals és el respecte als drets humans?? I després encara se'ls dóna l'Expo 2010 de Shangai... i se'ls deixi exprimir Àfrica com ho estan fent. I que els EUA comptin amb ells per salvar-los l'economia... Sembla que el temps de les invasions no ha acabat, i que Xina com a futura primera potència mundial té carta blanca...
Buff! i després de tot, la comparació amb Catalunya i la dictadura és inevitable. Realment al final sents que el poble tibetà és ben proper.
per cert, a Arbeca estan fent una exposició de la Guerra Civil a Les Garrigues, a veure que tal.
ResponderEliminarQuè vagi molt bé la resta del viatge! ja aniràs informant del que veieu i de les intencions!!!
quanta rao helena...no t oblidis d l imperialisme europeu i america x aixo! i com no el poder dl capital!!
ResponderEliminarq hi farem...continuar resistint!!!!