UNA DIAGONAL PER CAMBODJA

La següent parada en la nostra ruta després de deixar Kampot, era la costa del sud-oest del país, concretament la ciutat de Sihanouxville, animats per les experiències anteriors vam decidir anar-hi fent ”hitchhiking”, per nosaltres més conegut com fer autoestop o simplement anar-hi a dit, i altre cop l experiència fou gratificant,  poc més tard de tres hores i tres vehicles diferents, ja havíem recorregut els més de 100 km que separaven les dos poblacions, al arribar-hi però va arribar el moment de desembutxacar els diners per agafar un tuc-tuc que ens portes a la platja de “Otres” d'aquesta localitat, ja que comprovada l'alta ocupació de les diferents platges annexes a la ciutat, “otres beach” semblava la platja més tranquil·la, en realitat la platja s'ho val, però desafortunadament no vam ser els primers en saber-ho, però tot i això els seus cinc km de platja de sorra blanca, aigua calenta i prou clara, ens van permetre gaudir-la amb total tranquil-litat. I es que uns banys d'aquest tipus a mitjans de gener, es valen l'esforç fet per arribar-hi!

Un cop ens vam veure amb prou forces, ens vam aventurar cap a la següent jungla urbana d'aquest viatge, la capital d'aquest país, Phnom Penh, aquest cop però vam ser més cautelosos, un bus que ens dugués al centre de la ciutat resultava l'opció més senzilla, tot i que els viatges tal i com és costum per aquesta zona del món, acostumen a ser més accidentats del que un ha previst inicialment, i aquest cop no fou pas diferent, per sort nostra la incidència es produí quan estàvem parats en una àrea de servei, per dir-ho d'alguna forma, on de cop es va sentir una forta explosió provinent de sota el bus, i tot seguit un núvol de pols considerable en va sortir de sota, la càrrega del maleter de            l' autobús, que no era precisament maletes sinó una mena de bombones de gas, ens va fer témer el pitjor, però per sort només es tractava d'una roda que va explotar! “Quin descans”! 

Unes hores més tard i havent canviat de autobús vam arribar a la nostra destinació, una gran ciutat sens dubte plena de contrastos, multitud de cotxes de luxe marca Lexus en mig de la munió de vehicles de dues rodes, igualment que els macrocentres comercials i els respectius gratacels a pocs metres dels mercats de carrer tan típics de l'Àsia.

En quan a la visita dels principals punts d' interès culturals de la ciutat ho hem deixat per la tornada, d'aquí uns dies, ja que degut a la mort del pare de l'actual rei de Cambodja, algunes de les principals atraccions turístiques romanen tancades, i gran part de les principals avingudes de la ciutat es tanquen parcialment de cara a l'assaig dels funerals d'estat que es duran a terme properament, les conseqüents retencions estan més que assegurades a diari! El curiós del cas és que la mort del monarca es va produir ja fa més de quatre mesos a la Xina! Realment només els estats que compartim la joia de poder gaudir d'una monarquia sabem apreciar el bé comú que ens aporta a tots plegats, descansi en pau el monarca!

Així que ens vam poder dedicar a recórrer els carrers de la ciutat, visitar els seus mercats, o fins i tot practicat una mica d'esport en les instal·lacions “olímpiques”, d'altra banda l'Anna ha aprofitat el temps per fer-se un... com dir-ho...canvi de “look”, espectacular!

Ara i continuant la nostra diagonal pel país, estem al bus que ens porta cap al nord-est, a la població de Strung Treng, allà hi hem d'agafar el següent vehicle que ens ha de portar més a l'est, segons ens hem informat, un món que poc te a veure amb la part del país que hem visitat anteriorment, allà ens esperen selves exuberants, salts d'aigua espectaculars i sobretot un llac d'aigua cristal·lina que es veu que pot rivalitzar amb la millor de les piscines! Esperem que no ens falli l'informació en gran part extreta d'una guia del 2005! 

 

 

A BANDA I BANDA DE LA FRONTERA

El nostres dies a Vietnam van acabar abans del previst, i es que l' excés de pol·lució que vam trobar al delta del Mekong i les platges adjacents ens van fer decidir en avançar la nostra decisió de creuar cap a Cambodja,  tornar cap endarrere no tenia massa sentit, així que amb la il.lusió de un nen amb sabates noves, vam emprendre el camí (literalment) que ens va portar a la frontera amb Cambodja, al arribar-hi vam poder comprovar de primera mà que el país que ens esperava seria segurament molt diferent del Vietnam, i es que la frontera internacional per on vam creuar, a la costa entre els dos estats, era poc més que un camí sense asfaltar amb una lloc policial a la banda del Vietnam i una caseta de xapa a la banda de Cambodja, així que després de regatejar i acabar pagant els 20 dòlars corresponents al visat vam poder passar, el primer que ens va sorprendre va ser en  la zona entre els dos estats on estan construint una mena de "Vegas" a l'estil Cambodja! Zona sense lleis! Doncs s'haurà d'aprofitar no?Així deuen pensar! Doncs a construir casinos!

Un cop superat l'impacte inicial, vam entrar a la Cambodja real! Allà ens esperava un país molt rural, molt diferent del Vietnam, amb molt poc transit rodat que no fos bicicletes o motocicletes, amb carreteres molt precàries, amb camps d'arròs d'aquest que ens venen a la ment quan imaginem Àsia, amb els corresponents búfals, tot un contrast amb el veí Vietnam, cal dir però que l' influencia d'aquest encara l'hem tingut de trobar en el nostre primer destí, la illa de Koh Tonsay, altrament coneguda com a Rabbit Island, una illa d'aquestes tropicals d' aigües calmades i calentes, tot un petit paradís si no fos tal com hem dit per per la tones i tones de plàstics provinents en gran part del país veí que s'acumulen fora de la platja principal de l' illa, ja que en aquesta es la única en que es neteja, ja que en ella s'hi troben els llocs on dormir i els respectius restaurants, sembla que haurem d'apuntar aquesta illeta en la llarga llista de paradisos destruïts per l'home!
Ara ja tornem a estar al continent, a la població de Kampot, una població a la riba d'un magnífic riu, que ens ha sorprès gratament en la nostra parada que ens ha de dur a Sihanoukville, una altra destinació de costa que esperem trobar en millors condicions aquest cop!

DE PAS PER SAIGON I EL DELTA DEL MEKONG

Benvinguts a la capital de la moto! Aquesta és la forta impressió que un s'emporta només recórrer unes hores els carrers de Saigon! Sembla només una frase, però al darrera hi ha tot una forma de vida, una cultura,  una economia, un món! I  es que amb motocicleta es realitzen la gran immensitat de desplaçaments en aquesta ciutat d'uns nou milions d'habitants. Costa una bona estona acostumar-se a moure's tot esquivant les motos i això que durant gran part del país n'haviem trobat un grapat, però realment és a Saigon on sembla que les  motocicletes dansin un ball sense fi, però al final t'adones que existeix un ordre dins del caos  tal qual com en un formiguer cada individu segueix el seu camí i tot funciona amb total "normalitat"!

A nivell de la nostra visita en aquesta macrourb inabastable en destaquem especialment la visita al museu dedicat quasi en la totalitat a la última guerra contra l'exèrcit americà, tant en aquest museu com en la nostra visita en una de les immenses xarxes de túnels que l'exercit comunista va utilitzar durant la guerra, vam poder comprovar de bona mà els horrors de la guerra, i es que darrera d'una guerra com aquesta s'amaga una gran barbàrie qui ni tan sols l'elevat to propagandístic del règim comunista pot dissimular, en tot cas queda clar que en aquesta guerra els americans tampoc en van sortir amb el cap alt.  Per la posteritat queden  les incomptables atrocitats comeses i les seqüeles que encara avui en dia, quaranta anys més tard hi són ben presents. Tones i tones de bombes encara actives amagades al  lloc on van caure, milers de persones mutilades, persones nascudes amb malformacions per culpa dels agents químics empleats, milers d'altres crescudes sense família, i un llarg etcètera, ens recorden l'absurditat de les guerres, per desgracia el món encara n'ha tingut de viure moltes més des de llavors, i de ben segur que encara en queden moltes per arribar...

Després de deixar Saigon, en el nostre camí en l'immens delta del no menys gegant riu Mekong, potser amb una idea preconcebuda errònia, esperàvem trobar poblets aïllats rodejats d'aigua i d'immensos camps d'arròs, i aquests si que els vam trobar, però de poblets res de res, almenys durant el transcurs de la ruta que les nostres limitades habilitats comunicatives ens va permetre recórrer, semblava tal qual si no haguéssim deixat la ciutat de Saigon,  cada poblet que trobavem resultava ser una ciutat, difícil quantificar quanta gent hi podia viure,  però de rural poc, bé, els canals que anàvem creuant ens recordàvem que ens trobàvem al delta i finalment al creuar els dos immensos ponts pel damunt del Mekong vam poder apreciar l'immensitat d'aquest riu.  

Del delta ens emportem l'impressió que esta superpoblat, en certa forma, similar a certes zones de la Índia. Especialment en el  que respecta a la pol·lució i l' ús de plàstics que després van a parar al riu, ja que el control sobre els residus en aquesta part del món és molt limitat, tota una llàstima pel nostre planeta.

D'altra banda  hem trobat pel camí persones simpàtiques i afables que de ben segur que el dia en el que puguin gaudir de una millor educació  i situació econòmica,  no dubtaran a tenir la cura que el seu fabulós entorn natural es mereix, aquesta almenys és la nostra esperança!

DE CAMÍ A SAIGON

De retorn de la preciosa Cat Ba, vam tornar a entrar a la capital del Vietnam, però aquest cop només hi vam passar les hores necessàries per poder agafar el bus que ens tenia de portar cap al sud, i es que a Hanoi, hi feia un temps poc acollidor, prou fred i amb pluja inclosa, així que la decisició va ser fàcil, però encara van haver de passar uns dies i molts quilòmetres per poder dir que tornàvem a gaudir del bon clima propi dels països tropicals. En les dos primeres parades, el temps encara va ser gris i a estones plujós, tot i això encara vam poder visitar, la magnifica ciutadella de la ciutat de Hue, o mes ben dit, la part que encara queda en peu, ja que tot i les reconstruccions que s'estan duent a terme, gran part de les edificacions originals estan destruïdes a conseqüència de la última guerra i en particular del feroç setge que hi tingué lloc.

De Hoi An, podem dir que tot i tractar-se d'una ciutat de una bellesa privilegiada, la veritat es que la gran afluència de turistes i sobretot l' excés d'oferta encarada a aquest sector l'hi han fet perdre l'encant que segurament havia tingut.

La veritat es que en el nostre camí cap al sud i degut a que tampoc disposàvem de molt temps, vam decidir agafar un autobús, que ja prèviament sabíem que en  les seves parades ens portaria als llocs més turístics, tot i saber els inconvenients, vam agafar-lo igualment ja que tampoc disposàvem de més temps per perdre'ns per la gran extensió de terreny que separa les dos grans megaurbs: Hanoi i Saigon (l'actual Ho Chi Min City).

Així doncs la darrera parada, aquest cop si que ens va portar  vora del mar i amb un temps propi de la nostra primavera, a la ciutat de Nha Trang, una ciutat on el turisme hi es molt present i molt encarat sorprenentment al mercat rus. Així en aquesta mena de Salou del Vietnam hi resulta fàcil trobar tota mena de cartells amb la llengua russa i comerços al seu gust.

Per nosaltres va resultar un lloc agradable per recuperar-nos dels nostres respectius refredats i per gaudir de la seva immensa platja, uns sis quilòmetres de sorra, amb un llarg passeig del mateix tamany i amb tota la vida que aquesta alberga cada dia.

Estirar-se a prendre el sol, sortir a córrer tot saltant les onades, jugar a futbol amb gent local o inclús degustar una magnifica mariscada a la seva sorra van ser les formes com vam gastar la major part del temps en aquesta platja, el que va resultar més difícil va ser gaudir del bany en les seves aigües ja que les impressionants onades ho convertien en una activitat per atrevits, però a la vegada aquestes eren tot un plaer per la vista.

Ara ja ens trobem en el nostre últim trajecte, d'aquest tan típics aquí, amb una mitjana de durada de unes dotze hores, que ens ha de portar a la que ens han assegurat que resulta sempre excitant i que a ningú deixa indiferent, Saigon. Les expectatives son altes, ara ja només falta confirmar-ho!