Benvinguts a la capital de la moto! Aquesta és la forta impressió que un s'emporta només recórrer unes hores els carrers de Saigon! Sembla només una frase, però al darrera hi ha tot una forma de vida, una cultura, una economia, un món! I es que amb motocicleta es realitzen la gran immensitat de desplaçaments en aquesta ciutat d'uns nou milions d'habitants. Costa una bona estona acostumar-se a moure's tot esquivant les motos i això que durant gran part del país n'haviem trobat un grapat, però realment és a Saigon on sembla que les motocicletes dansin un ball sense fi, però al final t'adones que existeix un ordre dins del caos tal qual com en un formiguer cada individu segueix el seu camí i tot funciona amb total "normalitat"!
A nivell de la nostra visita en aquesta macrourb inabastable en destaquem especialment la visita al museu dedicat quasi en la totalitat a la última guerra contra l'exèrcit americà, tant en aquest museu com en la nostra visita en una de les immenses xarxes de túnels que l'exercit comunista va utilitzar durant la guerra, vam poder comprovar de bona mà els horrors de la guerra, i es que darrera d'una guerra com aquesta s'amaga una gran barbàrie qui ni tan sols l'elevat to propagandístic del règim comunista pot dissimular, en tot cas queda clar que en aquesta guerra els americans tampoc en van sortir amb el cap alt. Per la posteritat queden les incomptables atrocitats comeses i les seqüeles que encara avui en dia, quaranta anys més tard hi són ben presents. Tones i tones de bombes encara actives amagades al lloc on van caure, milers de persones mutilades, persones nascudes amb malformacions per culpa dels agents químics empleats, milers d'altres crescudes sense família, i un llarg etcètera, ens recorden l'absurditat de les guerres, per desgracia el món encara n'ha tingut de viure moltes més des de llavors, i de ben segur que encara en queden moltes per arribar...
Després de deixar Saigon, en el nostre camí en l'immens delta del no menys gegant riu Mekong, potser amb una idea preconcebuda errònia, esperàvem trobar poblets aïllats rodejats d'aigua i d'immensos camps d'arròs, i aquests si que els vam trobar, però de poblets res de res, almenys durant el transcurs de la ruta que les nostres limitades habilitats comunicatives ens va permetre recórrer, semblava tal qual si no haguéssim deixat la ciutat de Saigon, cada poblet que trobavem resultava ser una ciutat, difícil quantificar quanta gent hi podia viure, però de rural poc, bé, els canals que anàvem creuant ens recordàvem que ens trobàvem al delta i finalment al creuar els dos immensos ponts pel damunt del Mekong vam poder apreciar l'immensitat d'aquest riu.
Del delta ens emportem l'impressió que esta superpoblat, en certa forma, similar a certes zones de la Índia. Especialment en el que respecta a la pol·lució i l' ús de plàstics que després van a parar al riu, ja que el control sobre els residus en aquesta part del món és molt limitat, tota una llàstima pel nostre planeta.
D'altra banda hem trobat pel camí persones simpàtiques i afables que de ben segur que el dia en el que puguin gaudir de una millor educació i situació econòmica, no dubtaran a tenir la cura que el seu fabulós entorn natural es mereix, aquesta almenys és la nostra esperança!
Quin estrès amb tanta moto!!!
ResponderEliminar