En la nostra ruta cap a la capital del Vietnam des de la frontera amb Laos vam decidir fer unes parades en alguns poblets, Mai Chau i Moch Chau van ser les darreres abans d'entrar a la gran ciutat de Hanoi.
Mai Chau es troba en una vall tranquil·la, i segurament la seva ubicació no molt lluny de la gran ciutat l'ha convertit en un destí turístic pels propis vietnamites, ja que tot i l'afluència turística, els camps d' arròs dels voltants i les verdes muntanyes que la rodegen en fan un lloc idoni per recuperar forces.
D'altra banda Moch Chau tot i les poques hores que hi vam ser ens guardava una sorpresa, tal qual com si el destí ens hagués porta en aquell lloc just en el moment adequat, i es q passejant pels contorns del poble ens vam endinsar cap a les viles adjacents, i seguint una música que sentíem lluny, vam anar a parar a una especie de cerimònia que no som capaços de classificar en cap religió, però hi vam ser invitats i vam ser particeps de la cerimònia, però l'estrella d'aquesta es tractava d'una senyora a la qual anaven canviant les diferents vestimentes tradicionals i ella com borratxa, segurament pels licors que anava prenent, es dedicava a fer unes danses i a repartir diners entre els assistents, realment resulta difícil descriure-ho amb paraules, més tard i mentre el ritual continuava vam ser invitats a sopar amb alguns dels membres de la família organitzant, menú: una mena d'alcohol amb abelles a dins i diferents tipus de carn, entre ells pollastre, les altres encara estem pensant que podrien ser...
Superades les experiències de Moch Chau i visitat el poblet de Mai Chau, vam arribar a la fascinant Hanoi,aquí vam descobrir que difícil resulta comunicar-se amb els vietnamites, i es que la majoria fora dels llocs turístics no parla gens o quasi gens d'anglès, i nosaltres podríem dir que parlem un vietnamès limitat.Així que podríem dir que saber la parada a la qual teníem de baixar del bus urbà va ser quasi un acte de fe, però allà vam arribar, al French Quarter, el cor de la vibrant Hanoi, allà on sembla que mai dormi la ciutat, on al carrer sempre hi ha una munió de gent i motocicletes, això si per poder captar una mica millor la forma de fer de la capital, ens vam dedicar a passejar per dins i per fora d'aquesta zona cèntrica. I la veritat es que podem dir que ens vam endur una visió positiva d'aquesta gran ciutat, comerços a tot arreu i vida urbana 100%, això si els diferents monument i museus a figures com Lenin o Ho Chi Min, ens recorden que encara ens trobem en un estat comunista, tot i que la veritat es que resulta molt fàcil oblidar-ho tot regatejant pels diferents mercats de la ciutat. Sens dubte Hanoi es mereix una parada, però després de tant estres uns dies de relax no venen gens malament, i nosaltres els hem trobat a la illa de Cat Ba, una paradisíaca illa situada a la badia de Halong, un d'aquells llocs de la terra que es mereixen ser visitats almenys un cop a la vida, i es que les formacions càrstiques de la zona emergent del fons del mar, formen uns paisatges irrepetibles, la llàstima per nosaltres ha estat que hem vingut en ple hivern, i tot i ser molt més suau que el de casa nostra, la veritat es que totes les activitats aquàtiques queden limitades per aquest fet, així que hem tingut de buscar una alternativa, i aquesta ha estat caminar, i caminant hem arribat en una vall amagada darrera d'unes altes parets rocoses, una vall amagada i aïllada de la resta del món, un lloc especial, d'aquells que es graven a la retina i que son difícils d'oblidar. Ara però es hora de tornar a la capital per poder agafar el transport cap al sud del país en busca de temperatures més tropicals.
Superades les experiències de Moch Chau i visitat el poblet de Mai Chau, vam arribar a la fascinant Hanoi,aquí vam descobrir que difícil resulta comunicar-se amb els vietnamites, i es que la majoria fora dels llocs turístics no parla gens o quasi gens d'anglès, i nosaltres podríem dir que parlem un vietnamès limitat.Així que podríem dir que saber la parada a la qual teníem de baixar del bus urbà va ser quasi un acte de fe, però allà vam arribar, al French Quarter, el cor de la vibrant Hanoi, allà on sembla que mai dormi la ciutat, on al carrer sempre hi ha una munió de gent i motocicletes, això si per poder captar una mica millor la forma de fer de la capital, ens vam dedicar a passejar per dins i per fora d'aquesta zona cèntrica. I la veritat es que podem dir que ens vam endur una visió positiva d'aquesta gran ciutat, comerços a tot arreu i vida urbana 100%, això si els diferents monument i museus a figures com Lenin o Ho Chi Min, ens recorden que encara ens trobem en un estat comunista, tot i que la veritat es que resulta molt fàcil oblidar-ho tot regatejant pels diferents mercats de la ciutat. Sens dubte Hanoi es mereix una parada, però després de tant estres uns dies de relax no venen gens malament, i nosaltres els hem trobat a la illa de Cat Ba, una paradisíaca illa situada a la badia de Halong, un d'aquells llocs de la terra que es mereixen ser visitats almenys un cop a la vida, i es que les formacions càrstiques de la zona emergent del fons del mar, formen uns paisatges irrepetibles, la llàstima per nosaltres ha estat que hem vingut en ple hivern, i tot i ser molt més suau que el de casa nostra, la veritat es que totes les activitats aquàtiques queden limitades per aquest fet, així que hem tingut de buscar una alternativa, i aquesta ha estat caminar, i caminant hem arribat en una vall amagada darrera d'unes altes parets rocoses, una vall amagada i aïllada de la resta del món, un lloc especial, d'aquells que es graven a la retina i que son difícils d'oblidar. Ara però es hora de tornar a la capital per poder agafar el transport cap al sud del país en busca de temperatures més tropicals.
Tela els vestits de la senyora del ritual... no m'extranya que anès mig pet!! Cucs!! Com esteu disfrutant ehhh!!! Quina enveja em feu!!!! Vaig a continuar llegint posts que m'he enganxat!!! un peto
ResponderEliminar