MÉS AIGUA I CANVI DE PAÍS

Ja ens havíem informat de l'importancia que tenen els rius en aquest país, Laos. I es que gran part de la població esta concentrada a la riba del riu Mekong i dels seus afluents, amb el qual queden extenses àrees practicament despoblades, recordem que Laos té una densitat de població baixa si la comparem amb els seus estats veïns. Però ha estat amb el pas dels dies com realment hem vist l'importancia d'aquest cursos fluvials en la vida laosiana. 

En la nostra travessia a traves dels rius varem fer cap a Muang Noi, una poblet perdut entre frondoses muntanyes tropicals, en les quals sembla que en qualsevol moment hi pugui aparèixer un dinosaure que et transporti al juràssic.

En aquest poblet no hi arriba la carretera, o si, però no com l'entenem nosaltres, aquí tot el transport tant de gent com de mercaderies es fa a traves del riu, així que podríem dir que aquesta es la seva carretera particular. I sabem que no es pas l'unic poblet, ja que en el nostre camí n'hem pogut veure molts més.

Per tal de arribar-hi vam embarcar a la bonica població de Nong Kiaw, podríem dir que és com la germana gran de Muang Noi, ja que fins allà si que hi arriba la carretera, i per tant es converteix en el punt de entrada dels viatgers com nosaltres que arriben per terra. A Nong Khiaw ens hi vam trobar a gust i còmodes, amb el qual ens hi vam passar uns dies més del que inicialment teníem previst, concretament casi una setmana, que vam gastar visitant les petites viles dels voltants, fent llargues caminades, banyant-nos ens els diferents rierols dels voltants i en les boniques platges d'aigua dolça de la riba del riu principal de la zona, el Nam Ou, un magnífic riu, el qual degut al seu gran cabal ens va fer pensar al principi que era el mateix Mekong. Però no!era tant sols un afluent!

D'altra banda no podem deixar de parlar de l'agradable sorpresa que ens va oferir Nong Khiaw, allà ens vam trobar amb dues noies catalanes, la Maria i la Deborah, amb les quals vam passar practicament dos dies, fins que les nostres rutes ens van separar, això si, fent previatment un sopar al més pur estil català, pa amb tomàquet i pernil ibèric que elles portaven! Una delícia pels nostres sentits! 

La següent parada en la nostra travessia fluvial ens va portar a Muang Khua, un poblet no menys interessant, animat i on hi vam poder veure un tast de la vida laosiana, amb el seu mercat i tràfec de gent i mercaderies! Aquí es fàcil veure-hi gent, especialment dones i canalla de ètnies de la zona, el que no esperàvem veure-hi va ser com s'enduien un òs de una casa particular. La veritat es que després de preguntar no vam poder saber quina era la seva destinació, però si que ens van dir que no el matarien, com si que fan amb tota mena d'animals, però de ben segur que tampoc el deixarien en llibertat.

Muntanya amunt de Muang Khua i després de disfrutar d'unes vistes increïbles s'arriba a uns poblets de natius on el temps realment sembla haver-se parat fa molt de temps. Les rialles de la canalla i l'hospitalitat de la seva gent ens van fer lamentar no poder quedar-nos més temps per conèixer-los millor. Però el dia de nadal teníem previst entrar al Vietnam i així ho vam fer després de un periple amb autobús que ens va porta al que ells anomenen estació a les 6 del mati a la busca del bus que ens hi tenia de dur. Però el bus que el propi conductor ens havia dit dos dies abans que hi seria no hi era i vam tenir sort de poder pujar en un altre a quarts de dotze del mati, un viatge difícil d'oblidar, quasi quaranta persones en un mini bus d'unes vint places, i com no, els seus corresponents equipatges. Les primeres hores les podríem definir com a complicades però finalment i després de creuar la frontera vam arribar a la nostra primera destinació, la ciutat de Dien Bien Phu, on el record de la gran batalla contra l'exercit francès de l'any 1954 i és molt present, així els murals, monument i tota mena de material de guerra, així com les trinxeres i bunkers visitables en donen bona fe. Ja que pel poble vietnamita aquesta batalla resultà essencial per aconseguir que l'estat francès renuncies a la seva colònia en l'actual Vietnam. Tot i els milers de baixes durant la batalla, ells la defineixen de gloriosa!

El que també ens va quedar molt clar només arribar-hi es que aquí el comunisme pot estar-hi present a nivell polític, però que al carrer el capitalisme ja fa dies que ha guanyat aquesta altra batalla.

En la següent parada i desprès de unes horetes de bus a traves de belles valls amb les corresponents muntanyes càrstiques i les típiques terrasses d' arròs que tots ens imaginem quan parlem de Vietnam, vam arribar a la ciutat de Son La, realment a les afores ,ja que el centre no el vam  arribar a visitar, i vam descobrir  que la imatge predefinida que teníem d'aquest país pot resultar ser molt errònia, ja que per ara no hem fet més que conèixer gent encantadora que tot i les dificultats comunicatives ens han obert les portes de casa seva i amb les quals ens ha resultat més que agradable el passeig pels seus carrers. 

Pel camí també hem anat canviant de companys de viatge, els francesos, son la nacionalitat que més hem trobat per aquí, suposem que per la seva especial relació al tractar-se de excolonies franceses , mencionar l'Angelo, un senyor amb el qual vam compartir la travessia fluvial per el Nam Ou i també el sopar de Nadal uns dies mes tard, així com la resta amb els quals les hores de viatge en autobús s'han fet més lleugeres, així com més agradables els diferents tertúlies de sobretaula. I ara estem viatjant ni que sigui per uns dies amb la Joana, una noia Mallorquina a la qual vam conèixer en un mercat local degustant especialitats locals, es veu que ella no s'hi pot resistir, així que hi vam apuntar i alguna coseta que altra també hem provat. Sembla que l'apartat culinari es mereixeria més d'un post en aquest país.Però en tot cas ho deixem per més endavant, tot just acabem d'arribar i ens queda tot Vietnam per descobrir!