Els nostres darrers dies (per ara) a Tailàndia, han transcorregut de forma apacible, a Chiang Rai, capital de la província que porta el mateix nom, vam passar tres dies, passejant-nos pels seus mercats, on s'hi pot trobar practicament de tot, això si, tot ofert a l'estil tailandès, es a dir,com més a vendre millor, piles i piles de “genero” amuntegat, que fan que les paradetes quedin inundades amb diferents mercaderies que ocupen fins i tot el carrer.
Per altra banda però, la qualitat és més que dubtosa, i no parlem ja de trobar marques originals, ja que tret de comptades botigues franquícia, les grans estrelles són les imitacions!
Més interessants al meu parer son les zones del mercat on venen comestibles, jo que sempre tinc un budell que hem fa run-run m'hi entretinc prou, això si, em falta la valentia de provar les coses més exòtiques, tot i que soc més atrevit que l'Anna, ja que li costa passar de tot el que no sigui el “fried rice” i alguna que altra fruiteta tropical, jo tampoc arribo a llençar-me a cruspir els diferents insectes disponibles!
El “white Temple” mereix una menció a part de Chang Rai aquest Wat és l'obra culminant d'un artista prou controvertit, la visita al temple ho demostra, de lluny sembla un palau digne de un conte de fades, i si es visita en un dia assolellat convé fer-ho amb ulleres de sol, si no es vol acabar enlluernat i quasi cec com jo mateix. És totalment com anar a esquiar sense ulleres, tota una temeritat. Però al apropar-se, tot un seguit d'el·lements culturals de finals del segle passat i principis d'aquest, fan pensar en com classificar aquest artista. Una estàtua del “Predator”, uns dibuixos del Songoku, el Doraemon, el Neo de matrix o una imatge de les torres bessones de Nova York incendiades, obren un interrogant de com continuaran els diferents murals encara inacabats!
Chiang Kong va ser l'ultim poblet abans de creuar la frontera natural amb Laos (El riu Mekong) vam poder gaudir relaxats de les ultimes hores a Tailàndia, moltes de les quals a l'hostal amb vistes al riu, o sortint a trotar per la riba. Però el que segur que recordarem d'aquest poble va ser la lluita de galls que ens van invitar a presenciar. En realitat es tractava només de un entrenament, amb el qual va ser menys visceral, però no menys interessant.
Creuada ja la frontera de Laos i realitzades les formalitats burocràtiques ( especial menció a la pregunta sobre la raça que trobàvem en els formularis) ens vam acomodar en un guest house i vam encaminar-nos a conèixer el poble. Les tres primeres coses que ens vam adonar van ser que condueixen per la dreta, que la fè budista està a l'altura de la que trobem a Tailàndia i que el país es una especie de regim comunista, tot i que la llei del lliure mercat ja fa dies que hi ha arribat com en el seu germà gegant del nord, la Xina.
El lloc on ens trobem ara és un poblet que es diu Luang Namtha, aquí ens hem adonat també que el país basa la seva economia en l'agricultura, concretament pel que hem vist en la de subsistencia, molt treball manual, només acompanyat per maquinària rudimentària. Això si els paisatges de frondosos boscos tropicals en els terrenys elevats i les terrasses d' arros en les planúries, esdevé una delícia per a la vista. Llastima que els llocs més turístics, com les cascades de Nam-Dee estiguin embrutades per plàstics, sembla que el problema de L'utilització del plàstic i la seva posterior recollida, sigui comú en gran part del sud-est asiàtic, tot i no arribar als nivells d'insalubritat que es dona a la Índia, és evident que el problema hi és present. Ara és hora de fer maletes, demà a primera hora altre cop a la carretera! Tot just acabem de començar amb Laos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario