A LA RIBA DELS RIUS

Cinc seran les nits que haurem passat demà al matí quan deixem la ciutat de Luang Prabang. Si es que en podem dir ciutat. Ja que tot i tenir una població propera als 60.000 habitants, la sensació és que ens trobem en un poble gran, l' absència d'edificis alts i el baix volum de tràfic, amb excepció de les omnipresents motocicletes,  com si ens trobessim en un entorn rural o semi rural. Realment gran part del país es pot identificar com a rural, almenys durant les 9 hores de viatge des de Luang Namtha fins aquí, pocs han estat els nuclis de població que no fossin poc més que unes cabanes a peu de carretera o al costat dels camps de conreu.

Aquesta sensació de ruralitat sembla transportar-te uns segles endarrera en el temps.

Luang Prabang d'altra banda es tracta d'una població que tot i no transmetre la sensació de ciutat, si que gaudeix de totes les comoditats occidentals, Els seus temples patrimoni de la humanitat i la seva ubicació al lloc on el riu Nam-Than trasvasa les seves aigües al riu Mekong,l'han convertit en una ciutat molt turística, amb especial influència francesa, degut al seu passat colonial. Així aquí no hi és estrany poder degustar una pizza( possiblement un dels plats nacionals de França, tema a tractar en un altre moment) un entrepà amb pa de debò o inclús un vi català. D'altra banda en aquesta ciutat hem tingut temps de conèixer gent prou interessant, com per exemple un grup heterogeni amb el qual ens vam ajuntar per anar a les turístiques i no menys espectaculars  cascades de Kuang-Si situades a uns 30Km al sud de la població. D'altra banda també hem conegut a un hungarés de nom Las que porta 18 mesos viatjant fent autoestop (viatge increïble el seu) així com una parella catalano-argentina que ja havíem conegut prèviament a Luang Namtha.