UNA DE PLUJA

Pluja, aigua, aquest element que dona vida i que amb la seva absència la treu, i que en les nostres contrades tan sovint trobem en falta.

Aquest post l'escric, per que des de l'arribada al sud-est asiàtic cada dia ha fet acte de presencia, alguns dies ha estat mes aviat testimonial, com dient: ei! Estic aquí! Altres dies m'ha acompanyat tot el dia, o una bona part de una forma prou intensa!

Sense anar mes lluny, avui volia fer l'ascensió al volcà Sibaya, que es troba aprop del poblet on estic ara, Berastagui. De bon de mati a l'aixecar-me el sol lluïa al cel, però només el temps que he tardat a preparar-me i prendre un te, el cel s' ha tapat i la aigua ha caigut d'aquest, aixi que altre cop canvi de plans, i en aquest casos el millor company de viatge és un bon llibre. Tot i això el dia és prou llarg, hi he tingut temps d'anar a mercat, durant una petita pausa i ara, ja que aquí no com a altres poblets, la corrent elèctrica no s'ha tallat, tinc l'ocasió de seure una estona a escriure mentre em refugio de la pluja.

En altres ocasions, no he tingut oportunitat de refugiar-me, com el dia que vam fer el trekking per la jungla a Bukit Lawang, amb poca estona va començar a ploure i en alguns moments semblava el diluvi universal. Aixi que xops ens vam tenir d'obrir via en mig de la naturalesa fins arribar al riu, on ens esperava un ràfting salvatge amb una pluja intensa caient damunt nostre, realment una experiència inigualable.

D'altra banda, tot i que alguns dies pugui resultar molesta, l'aigua aquí que resulta essencial per la exuberant naturalesa, que en aquesta illa trobem, però amb la tala salvatge de la jungla, la pluja també es retira, ja que el microclima esta totalment lligat a l'evaporació d'aigua provinent de la jungla, aixi que qui sap, potser aquesta pluja tan quotidiana la trobin a faltar en el futur.

A LA JUNGLA DE SUMATRA

A l'arribada a Sumatra, i després de passar dos dies a la seva capital, em vaig dirigir a Bukit Lawang, amb la intenció de poder veure de aprop la jungla i especialment els nostres cosins més propers en la natura, els orangutans!

Bukit Lawang significa la porta d'entrada a les muntanyes, i aixi és, ja q en aquest poblet hi trobem una de les entrades al gran parc natural Gunung Leuser, una de les grans reserves de la biosfera que aquesta illa alberga.

En aquest poblet i després de fer un trekking per la jungla vaig poder veure d'aprop orangutans, la majoria de ells reintroduïts de forma artificials, per tal de poder-los donar un habitat on viure.

Aquest fet fa que et preguntis que passa amb el seu habitat natural, doncs la resposta és ben facil:

esta desapareixen, en alguns casos en la seva totalitat.

En aquest zona m'he sentit unit a la natura i d'alguna forma he sentit com en formem part, i veure les grans extensions de terreny arraçades i substituïdes per plantacions per produir oli de palma i cautxú. No fa més que fer-te adonar que alguna cosa estem fent malament! I que si destruïm la natura i els seus habitants estem perdent una part de nosaltres mateixos!

En tot cas, a nivell personal només em queda fer una crida a responsabilitat individual, en els actes del dia a dia. Ja que tot sovint una compra responsable pot formar part de la solució d'aquest problemes, que tot i ser de molt lluny no deixen de ser nostres!

SALTANT DE PAÍS EN PAÍS!

De la Índia a Malàisia i de Malàisia a Indonèsia! Tot en poc més de quatre dies!

Aquest canvi tant ràpid de país no es pas degut al fet de que no m'hagi agradat Malàisia, al contrari, el poc que he pogut veure m'ha encantat!

Després de abandonar Mumbai i passar la nit a l'avió vam arribar a la capital de Malàisia, Kuala Lumpur, res a veure amb Mumbai, una ciutat molt moderna i neta, en la qual els edificis emergien d'entre mig de la vegetació, i tot el país era similar a un jardí gegant, un plaer pels ulls!

Tot i que després de conèixer i poder parlar amb la gent local, em van informar que no és tot tan idíl·lic com sembla, ja que entre les comunitats racials del país, quasi no hi ha contacte, només hi ha respecte ja que ja fa temps que van abandonar la violència, però la relació no va mes enllà. De totes formes aquest fet sembla passar totalment desapercebut per el viatger que no s'endinsa dins de la cultura del país.

En tot cas, vam poder gaudir de la ciutat, de la seva netedat, de la seva eficiència, dels exquisits menjars i com no tastar la seva vida nocturna.

Per uns motxillers com nosaltres que tot just arribàvem de la Índia, la ciutat sens presentava espectacular, amb la seva multitud de torres i gratacels, especial menció a la kuala Lumpur Tower o Menara, i com no a les imponents torres Petronas, les quals ja es podien divisar en l'horitzó molts quilometres abans d'arribar a la ciutat.

Després de la sessió de fotos de rigor pels llocs més emblemàtics de la ciutat, acompanyats per un fotògraf experimentat, el Kiku, un noi que vam conèixer a l'avio i que ens ha acompanyat durant dos dies, amb el Sergi tal i com ja havíem parlat vam decidir seguir camins diferents, almenys durant un temps, la diferent disponibilitat de temps i els diferents objectius personals ha condicionat aquesta separació.

Aixi que per primer cop a la vida estic viatjant sol fora de les meves contrades, tot i que aixo de viatjar sol es molt relatiu! Ja que cada dia estic coneixent companys de viatge nous, ahir una parella argentina, avui un senyor angles, i multitud de gent local que m'ajuden en aconseguir les coses, ja que ara mateix els idiomes locals no els domino pas més enllà de les salutacions de rigor!

Durant els poc més de vint dies que em queden de viatge en solitari, vaig decidir saltar cap a la illa de Sumatra, a l'estat indonesi, on espero poder veure volcans i com no Orangutans!

Al gener em toca tornar cap a Kuala Lumpur a buscar a un nou company de viatge i serà llavors quan espero gaudir de Malàisia.

Ara mateix em trobo a Dumai, després de travessar el mar que separa Malàisia i Sumatra en ferry, aquesta nit però m'esperen 12 hores de bus abans no arribi a Medan, la capital de la illa.

Allà instal·laré el meu "camp base" per poder-me moure cap als meus objectius!

BYE BYE INDIA!

Els últims dies hem tingut de fer via cap al sud, hem d'arribar el dia 13 a la capital economica de la India, Mumbai per agafar el següent avio, Malàisia ens espera!

Aquest fet ha comportat que haguem passat moltes hores en moviment aquest dies, hores als autocars, als trens, a les estacions, i com no buscant hotels on poder descansar!

Entre mig però, hem tingut l'ocasió de fer un tastet del Rajasthan, el poc que he pogut veure, m'ha encantat, el poblet de Puskhar, semblava un paradís pels hypies i els fumadors, tot i que alhora segurament el molt turisme present l'hi haurà fet perdre la màgia dels temps passats!

L'altra destinació del Rajasthan ha estat Uidapur, una ciutat encantadora, la qual rodeja un llac magnífic! Apart d'estar repleta de palaus i temples i mostrar la seva esplèndida historia en molts del racons de la ciutat, la ciutat estava especialment neta pel que estem acostumats en aquest país. Un lloc agradable on ens hi haguéssim pogut perdre un bon temps, però Mumbai ens quedava a molts quilometres i ha moltes mes hores de viatge, aixi que després d'agafar aire, vam tenir de re-emprendre el camí cap al sud!

Per primer cop en tot el viatge hem vist el mar! On estem ara, un petita ciutat que es diu Daman (no confondre amb Andaman) i que queda aprop de Mumbai, en ella teníem la intenció de gastar els temps que ens queda banyant-nos en les aigües del Mar Aràbic, la decepció ha estat quan ens han informat que esta totalment prohibit fer-ho, degut a la contaminació de les aigües, realment a la Índia tenen un greu problema amb la pol·lució que s'hauran de plantejar ben aviat...

En tot cas ha arribat l'hora d'abandonar aquest país de contrastos, amb més de mil milions d'ànimes, e histories! La sensació que hem deixa és agredolça, i hem queda la impressió que tot just ara començava a adaptar-m'hi,i que hem queda molt per veure i mil racons per descobrir!

Peró el viatge ha de continuar i no puc fer més que quedar-me amb la part positiva que aquest país m'ha mostrat i les grans persones que hem conegut pel camí, les coses dolentes de ben segur que el temps les esborrara dels nostres records!

CANVI DE PLANS

Ja fa uns dies que no he trobat el moment per poder actualitzar aquest blog, hem conegut gent que ho fa cada dia, potser em falta aplicar-me una mica, o simplement fer-ho a la meva manera, encara que el resultat no sigui el mateix es clar, d'altra banda aquest blog tampoc pretén ser un diari personal, sinó un recull de impressions d'aquest viatge.

En tot cas aquest dies d'absència bloggera, m han passat volant. Al deixar New Delhi i de camí a Agra, vam conèixer dos senyors, amb els quals vam compartir el trajecte amb tren i molta informació practica pel viatge, gràcies a aquesta vam decidir canviar de destinació, canviant les platges de Goa, pel cor del país.

El nou rumb escollit va ser Orcha, a l'estat de Madhya Pradesh, el poblet ha resultat ser encantador i tranquil, si obviem els clàxons dels cotxes esclar, i farcit d'antics temples i palaus que resultaven espectaculars, però sobretot al meu entendre, un riu magnífic, en el qual vam tenir l'ocasió de fer-hi alguna que altra excursió i refrescar-nos en les seves aigües.

En el moment en que escric aquestes línies, portem 4 dies en aquest poble suficients per conèixer nous companys de viatge, menció especial pel Denis, un nòmada de pura raça, els seus 23 anys de viatge l'abalen i sobretot el Vito, un amic ja jubilat però amb mes vitalitat que molts joves de trenta anys, apart de la Gala, la Pilar i el David, els quals podeu seguir les seves aventures en el següent blog: http://indianlassi.blogspot.com/

I per l'altra banda la gent local, en general encantadora, a nivell personal he compartit prou temps amb el Shiva, un comerciant que apart de un gran sentit del comerç també desprenia una gran bondat.

O com no el Rahul, un noi de uns vint i tants que ens ha ajudat a superar totes les dificultats burocràtiques que aquest país et planteja en cada instant!

Peró ja ha arribat el moment de les despedides, ens queden pocs dies abans no marxem d'aquest petit món, la India!

Hem d'anar fent via direccio Mumbai, això si primer una de Rajasthan!