MÉS AIGUA I CANVI DE PAÍS

Ja ens havíem informat de l'importancia que tenen els rius en aquest país, Laos. I es que gran part de la població esta concentrada a la riba del riu Mekong i dels seus afluents, amb el qual queden extenses àrees practicament despoblades, recordem que Laos té una densitat de població baixa si la comparem amb els seus estats veïns. Però ha estat amb el pas dels dies com realment hem vist l'importancia d'aquest cursos fluvials en la vida laosiana. 

En la nostra travessia a traves dels rius varem fer cap a Muang Noi, una poblet perdut entre frondoses muntanyes tropicals, en les quals sembla que en qualsevol moment hi pugui aparèixer un dinosaure que et transporti al juràssic.

En aquest poblet no hi arriba la carretera, o si, però no com l'entenem nosaltres, aquí tot el transport tant de gent com de mercaderies es fa a traves del riu, així que podríem dir que aquesta es la seva carretera particular. I sabem que no es pas l'unic poblet, ja que en el nostre camí n'hem pogut veure molts més.

Per tal de arribar-hi vam embarcar a la bonica població de Nong Kiaw, podríem dir que és com la germana gran de Muang Noi, ja que fins allà si que hi arriba la carretera, i per tant es converteix en el punt de entrada dels viatgers com nosaltres que arriben per terra. A Nong Khiaw ens hi vam trobar a gust i còmodes, amb el qual ens hi vam passar uns dies més del que inicialment teníem previst, concretament casi una setmana, que vam gastar visitant les petites viles dels voltants, fent llargues caminades, banyant-nos ens els diferents rierols dels voltants i en les boniques platges d'aigua dolça de la riba del riu principal de la zona, el Nam Ou, un magnífic riu, el qual degut al seu gran cabal ens va fer pensar al principi que era el mateix Mekong. Però no!era tant sols un afluent!

D'altra banda no podem deixar de parlar de l'agradable sorpresa que ens va oferir Nong Khiaw, allà ens vam trobar amb dues noies catalanes, la Maria i la Deborah, amb les quals vam passar practicament dos dies, fins que les nostres rutes ens van separar, això si, fent previatment un sopar al més pur estil català, pa amb tomàquet i pernil ibèric que elles portaven! Una delícia pels nostres sentits! 

La següent parada en la nostra travessia fluvial ens va portar a Muang Khua, un poblet no menys interessant, animat i on hi vam poder veure un tast de la vida laosiana, amb el seu mercat i tràfec de gent i mercaderies! Aquí es fàcil veure-hi gent, especialment dones i canalla de ètnies de la zona, el que no esperàvem veure-hi va ser com s'enduien un òs de una casa particular. La veritat es que després de preguntar no vam poder saber quina era la seva destinació, però si que ens van dir que no el matarien, com si que fan amb tota mena d'animals, però de ben segur que tampoc el deixarien en llibertat.

Muntanya amunt de Muang Khua i després de disfrutar d'unes vistes increïbles s'arriba a uns poblets de natius on el temps realment sembla haver-se parat fa molt de temps. Les rialles de la canalla i l'hospitalitat de la seva gent ens van fer lamentar no poder quedar-nos més temps per conèixer-los millor. Però el dia de nadal teníem previst entrar al Vietnam i així ho vam fer després de un periple amb autobús que ens va porta al que ells anomenen estació a les 6 del mati a la busca del bus que ens hi tenia de dur. Però el bus que el propi conductor ens havia dit dos dies abans que hi seria no hi era i vam tenir sort de poder pujar en un altre a quarts de dotze del mati, un viatge difícil d'oblidar, quasi quaranta persones en un mini bus d'unes vint places, i com no, els seus corresponents equipatges. Les primeres hores les podríem definir com a complicades però finalment i després de creuar la frontera vam arribar a la nostra primera destinació, la ciutat de Dien Bien Phu, on el record de la gran batalla contra l'exercit francès de l'any 1954 i és molt present, així els murals, monument i tota mena de material de guerra, així com les trinxeres i bunkers visitables en donen bona fe. Ja que pel poble vietnamita aquesta batalla resultà essencial per aconseguir que l'estat francès renuncies a la seva colònia en l'actual Vietnam. Tot i els milers de baixes durant la batalla, ells la defineixen de gloriosa!

El que també ens va quedar molt clar només arribar-hi es que aquí el comunisme pot estar-hi present a nivell polític, però que al carrer el capitalisme ja fa dies que ha guanyat aquesta altra batalla.

En la següent parada i desprès de unes horetes de bus a traves de belles valls amb les corresponents muntanyes càrstiques i les típiques terrasses d' arròs que tots ens imaginem quan parlem de Vietnam, vam arribar a la ciutat de Son La, realment a les afores ,ja que el centre no el vam  arribar a visitar, i vam descobrir  que la imatge predefinida que teníem d'aquest país pot resultar ser molt errònia, ja que per ara no hem fet més que conèixer gent encantadora que tot i les dificultats comunicatives ens han obert les portes de casa seva i amb les quals ens ha resultat més que agradable el passeig pels seus carrers. 

Pel camí també hem anat canviant de companys de viatge, els francesos, son la nacionalitat que més hem trobat per aquí, suposem que per la seva especial relació al tractar-se de excolonies franceses , mencionar l'Angelo, un senyor amb el qual vam compartir la travessia fluvial per el Nam Ou i també el sopar de Nadal uns dies mes tard, així com la resta amb els quals les hores de viatge en autobús s'han fet més lleugeres, així com més agradables els diferents tertúlies de sobretaula. I ara estem viatjant ni que sigui per uns dies amb la Joana, una noia Mallorquina a la qual vam conèixer en un mercat local degustant especialitats locals, es veu que ella no s'hi pot resistir, així que hi vam apuntar i alguna coseta que altra també hem provat. Sembla que l'apartat culinari es mereixeria més d'un post en aquest país.Però en tot cas ho deixem per més endavant, tot just acabem d'arribar i ens queda tot Vietnam per descobrir!

UNA D'ARRÒS!

En aquest viatge a Àsia, estem descobrint o redescobrint, multitud de coses que ens criden l'atenció, ja sigui per que són poc habituals en les nostres terres o per que ho han deixat de ser.

Des de que vam trepitjar aquest continent, hem trobat un element comú en tots els llocs, que finalment ens ha fet decidir per dedicar-hi una petita entrada en aquest blog. Aquest element no es que sigui rar en la nostra terra, al contrari, però es que aquí és un element primordial en la seva forma de vida, en la cultura asiàtica, en les costums culinàries, i que marca el ritme de la vida, especialment en les zones rurals, i en alguns països com Laos, encara avui en dia l'agricultura esdevé la principal font de riquesa, així podríem dir que la cultura de l'arròs marca el ritme del país.

I es que gran part del paisatge agrari que hem pogut veure aquí i a gran part de Tailàndia ve marcat pel conreu de l' arròs, primer amb les grans planícies inundades, o les terrasses que emanen una imatge bucòlica en les zones més elevades també cultivades amb arròs. D'altra banda també mencionar la forma de cultivar-ho, en molts llocs, encara es habitual veure-hi els pagesos amb el seu barret de palla estil asiàtic tradicional treballant-hi manualment, recordar que aquí a Laos sobretot, la mecanització de l'agricultura es troba en un procés encara embrionari, i gran part de la feines del camp es continuen fent amb les mans o amb l'ajuda dels magnífics búfals d'aigua, imatges que en les nostres contrades serien més típiques d'uns segles endarrera.

D'altra banda no podem deixar de mencionar la varietat de formes de com cuinar l'arros, ja sigui bullit o al vapor, ja sigui fent-ne unes masses compactes, que després es arrebossen amb ou, creant unes especies de croquetes, o presentat amb forma de fideus de mil gruixos i llargades diferents. Cuinats amb unes simples herbes o amb unes salses picants a base de xile que ens recorden el gran èxit també d'aquesta planta provinent d'Amèrica.

Com no hem de parlar de les sopes, uns dels plats nacionals de Laos, ja sigui amb el gra sencer o també amb els omnipresents “noodles”. Segurament podríem trobar una infinitat més de receptes en les quals l'arròs hi és la base, cal recordar que implantació del pa, és molt recent, i ve marcada pel passat colonial francès a Laos i que en la resta de països de la zona no és molt habitual, podríem dir que es casi una element exclusiu per occidentals, ja que no és molt usual veure població asiàtica acompanyant les seves menjades amb pa. Sabem que l'element substitutiu asiàtic es l'arròs, però justament aquí em conegut una forma de presentar-ho que substitueix perfectament al nostre pa per sucar, l'arròs enganxós! Un arròs cuinat de tal forma amb la qual fer-ne boletes, que resulten ideals per sucar en les diferents salses, resulta molt fàcil.

No podem deixar de dir per acabar que tot i trobar en falta en nostre pa amb tomàquet, que la cultura de l'arròs no podem sinó definir-la com deliciosa.

A LA RIBA DELS RIUS

Cinc seran les nits que haurem passat demà al matí quan deixem la ciutat de Luang Prabang. Si es que en podem dir ciutat. Ja que tot i tenir una població propera als 60.000 habitants, la sensació és que ens trobem en un poble gran, l' absència d'edificis alts i el baix volum de tràfic, amb excepció de les omnipresents motocicletes,  com si ens trobessim en un entorn rural o semi rural. Realment gran part del país es pot identificar com a rural, almenys durant les 9 hores de viatge des de Luang Namtha fins aquí, pocs han estat els nuclis de població que no fossin poc més que unes cabanes a peu de carretera o al costat dels camps de conreu.

Aquesta sensació de ruralitat sembla transportar-te uns segles endarrera en el temps.

Luang Prabang d'altra banda es tracta d'una població que tot i no transmetre la sensació de ciutat, si que gaudeix de totes les comoditats occidentals, Els seus temples patrimoni de la humanitat i la seva ubicació al lloc on el riu Nam-Than trasvasa les seves aigües al riu Mekong,l'han convertit en una ciutat molt turística, amb especial influència francesa, degut al seu passat colonial. Així aquí no hi és estrany poder degustar una pizza( possiblement un dels plats nacionals de França, tema a tractar en un altre moment) un entrepà amb pa de debò o inclús un vi català. D'altra banda en aquesta ciutat hem tingut temps de conèixer gent prou interessant, com per exemple un grup heterogeni amb el qual ens vam ajuntar per anar a les turístiques i no menys espectaculars  cascades de Kuang-Si situades a uns 30Km al sud de la població. D'altra banda també hem conegut a un hungarés de nom Las que porta 18 mesos viatjant fent autoestop (viatge increïble el seu) així com una parella catalano-argentina que ja havíem conegut prèviament a Luang Namtha.

EN TERRES COMUNISTES

Els nostres darrers dies (per ara) a Tailàndia, han transcorregut de forma apacible, a Chiang Rai, capital de la província que porta el mateix nom, vam passar tres dies, passejant-nos pels seus mercats, on s'hi pot trobar practicament de tot, això si, tot ofert a l'estil tailandès, es a dir,com més a vendre millor, piles i piles de “genero” amuntegat, que fan que les paradetes quedin inundades amb diferents mercaderies que ocupen fins i tot el carrer.

Per altra banda però, la qualitat és més que dubtosa, i no parlem ja de trobar marques originals, ja que tret de comptades botigues franquícia, les grans estrelles són les imitacions!

Més interessants al meu parer son les zones del mercat on venen comestibles, jo que sempre tinc un budell que hem fa run-run m'hi entretinc prou, això si, em falta la valentia de provar les coses més exòtiques, tot i que soc més atrevit que l'Anna, ja que li costa passar de tot el que no sigui el “fried rice” i alguna que altra fruiteta tropical, jo tampoc arribo a llençar-me a cruspir els diferents insectes disponibles!

El “white Temple” mereix una menció a part de Chang Rai aquest Wat és l'obra culminant d'un artista prou controvertit, la visita al temple ho demostra, de lluny sembla un palau digne de un conte de fades, i si es visita en un dia assolellat convé fer-ho amb ulleres de sol, si no es vol acabar enlluernat i quasi cec com jo mateix. És totalment com anar a esquiar sense ulleres, tota una temeritat. Però al apropar-se, tot un seguit d'el·lements culturals de finals del segle passat i principis d'aquest, fan pensar en com classificar aquest artista. Una estàtua del “Predator”, uns dibuixos del Songoku, el Doraemon, el Neo de matrix o una imatge de les torres bessones de Nova York incendiades, obren un interrogant de com continuaran els diferents murals encara inacabats!

Chiang Kong va ser l'ultim poblet abans de creuar la frontera natural amb Laos (El riu Mekong) vam poder gaudir relaxats de les ultimes hores a Tailàndia, moltes de les quals a l'hostal amb vistes al riu, o sortint a trotar per la riba. Però el que segur que recordarem d'aquest poble va ser la lluita de galls que ens van invitar a presenciar. En realitat es tractava només de un entrenament, amb el qual va ser menys visceral, però no menys interessant.

Creuada ja la frontera de Laos i realitzades les formalitats burocràtiques ( especial menció a la pregunta sobre la raça que trobàvem en els formularis) ens vam acomodar en un guest house i vam encaminar-nos a conèixer el poble. Les tres primeres coses que ens vam adonar van ser que condueixen per la dreta, que la fè budista està a l'altura de la que trobem a Tailàndia i que el país es una especie de regim comunista, tot i que la llei del lliure mercat ja fa dies que hi ha arribat com en el seu germà gegant del nord, la Xina.

El lloc on ens trobem ara és un poblet que es diu Luang Namtha, aquí ens hem adonat també que el país basa la seva economia en l'agricultura, concretament pel que hem vist en la de subsistencia, molt treball manual, només acompanyat per maquinària rudimentària. Això si els paisatges de frondosos boscos tropicals en els terrenys elevats i les terrasses d' arros en les planúries, esdevé una delícia per a la vista. Llastima que els llocs més turístics, com les cascades de Nam-Dee estiguin embrutades per plàstics, sembla que el problema de L'utilització del plàstic i la seva posterior recollida, sigui comú en gran part del sud-est asiàtic, tot i no arribar als nivells d'insalubritat que es dona a la Índia, és evident que el problema hi és present. Ara és hora de fer maletes, demà a primera hora  altre cop a la carretera! Tot just acabem de començar amb Laos.