BLUE SUMMER....

… O també més conegut com verano azul!! Aquesta es la sensació que hem tingut avui!

Igual que estiguéssim vivint dins d'un episodi de la mítica sèrie de TVE, això si, canviant de context i sense en Xanquete! Però el sol espaterrant i la llibertat de moviments oferts per les bicicletes i eren igual!

Val a dir que les bicicletes de passeig llogades a una tenda de PAI ( localitat del nord de Tailàndia on ens trobem) ens feien enllorar les nostres mountainbikes que deuen estar atraient pols als respectius garatges!

Però al final l'experiència a resultat prou divertida i hem pogut acabar gaudint d'un bany en una piscina  d'un resort apartat del centre de la població i de la visita en una reproducció d'un poblat xinès al més pur estil Port Aventura!.

Fins ara, això i la  vitalitat comercial és el que hem pogut captar de la hiper-turística localitat de PAI.

Aquí hi varem arribar ahir després de despedir -nos    de la bonica i tranquil·la ciutat de CHIANG MAI.

Ciutat també prou turística, però a la vegada relaxant si la comparem amb la resta de ciutats Tailandeses que havíem pogut visitar anteriorment!

Especial menció de la ciutat de CHIANG MAI, podem fer dels seus temples budistes, on no és difícil veure-hi la celebració dels actes religiosos i multituds de monjos budistes així com l'assaig de petites orquestres locals fent música amb instruments que nosaltres qualificaríem almenys de rareses!

Per ara el viatge continua sense més novetats, Il·luminat per l'esplendit sol de finals de novembre, només minvat per alguna que altra pluja de mitja tarda.

Tot un plaer poder gaudir d'aquestes temperatures!

Propera parada? a saber on ens portarà el viatge!

EL VIATGE CONTINUA!

Uns mesos més tard des de l'últim cop que vaig escriure, em retrobo davant d'un ordenador, escrivint en aquest blog (aquest cop es tracta d'un portàtil que en principi em farà l'escriptura molt més senzilla), el fet es degut a que em torno a trobar en terres asiàtiques, no ha passat ni un any des de l'últim cop que vaig trepitjar aquest continent impressionant, que les ganes de conèixer i i viure noves experiències m'han empès de nou a recórrer aquestes terres. I es que la vida al final no deixa de ser un viatge en si mateix, des de l'inici fins al final, i es l'esperit de trobar noves motivacions el que empeny als humans i manté el l'esperit jove. Aquest cop però he de dir que he marxat en companyia d'una viatgera , l'Anna, amb les piles carregades i amb moltes ganes de descobrir, que ha estat el detonant per deixar temporalment  la meva terra, les meves rutines del dia a dia i embarcar-me en aquesta "aventura" fascinant que és el viatjar en contrades tan diferents de les nostres.

Els preparatius pel viatge han resultat relativament còmodes per mi, tot i que un pel menys per l'Anna, sobretot al que fa referència a la prevenció de possibles malalties, aquest cop no m'he tingut de vacunar ni tan sols un cop ja que tenia totes les vacunes al dia, en canvi l'Anna ha tingut de passar uns quants cops pel centre mèdic de vacunació internacional.

Passat aquest tramit, ja només ha quedat decidir destí on iniciar l'aventura, decisió fàcil, ja que el preu del bitllet ens ha obert les portes d'Àsia a traves de la sempre excitant i sufocant Bangkok! Allí hi hem passat poc més d'unes poques hores, per tal de recuperar-nos de la travessia intercontinental, i esperant poder-la visitar més profundament els dies abans del retorn a casa. Això si amb el dia i mig que hi hem estat l'Anna ha descobert que existeix un ordre molt funcional dins l'aparent guirigall caòtic de la ciutat. I jo he recordat que el mercat de Khao San de la ciutat continua atraient turistes a milers independentment de l'època de l'any.

Però arribat el moment de despedir-se de la capital tailandesa no dubtem en encaminar-nos cap al nord del país en busca de més tranquilitat. Primera parada Ayutthaya, una antiga capital imperial que encara conserva prous temples (aquí anomenats Wats) que donen mostra de l'esplendor passada, tot i això avui en dia continua resultant un ciutat mitjana molt més tranquil·la que la veïna del sud, i al passejar pels seus carrers i mercats ens adonem que en aquesta podem trobar-hi molts més clixés de la Tailàndia tradicional, en especial ens els mercats autòctons on pocs occidentals s'hi perden, descobrim tendes on hi  venen peixos vius per menjar, on fiquen carn i peix a assecar al sol i on podem degustar una sopa de fideus gelatinosa que tot i assegurar-nos que no esta feta de les rates cuites que venen unes parades més enllà, ens recorda que els gustos tailandesos són prou diferents dels que estem acostumats.

Dos dies i mig resulten ser suficients per nosaltres per recórrer en part la ciutat, la que es troba en la illa interior que conforma el riu q l'envolta pels quatre costats, tot i que no perdrem l'oportunitat de fer-hi també una petita escapada amb bicicleta pera els barris exteriors.

Ara ens esperen catorze hores de viatge en tren cap al nord del país, propera parada Chiang Mai! Allí esperem trobar la base a partir de la qual poder-nos moure pel nord del país! El viatge continua!