JUNGLA I PLATJA TOT EN UN!

De bona matinada una sessió de patiment amb el Barça Madrid en un bar hindú! Que millor per tal de començar el dia amb energia i agafar el camí que ens tenia de dur a Tioman!

Descartat finalment el parc nacional de Taman Negara, les pluges que allí s'hi donen en aquesta època de l'any i l'escàs temps que ens restava en aquest país ens van empenyer cap al sud, direcció Singapur.

Aixo si, fent una primera parada abans en aquesta fantàstica illa. Quan vam decidir aquesta destinació sabíem que es tractava de una bonica illa amb platges d'aigua cristal·lina, les quals ens han sorprès gratament, encara que no pas els micos que l'habiten!

Però el que no sabíem es que en ella també hi trobaríem una petita jungla, la qual em tingut l'ocasió de visitar acompanyats d'un biòleg, el qual semblava tenir un radar detector d'espècies animals i vegetals interessants!

Amb ell hem compartit aquest dies en aquest petit paradís, juntament amb nois i noies europeus de diferent nacionalitat, inclús vam arribar a conèixer uns nois catalans que casualment havien conegut el meu anterior company de viatge, el Sergi! Que es veu que també s'ha deixat caure per aquí!

I es que tot viatjant resulta fàcil conèixer gent, em sembla que alguns dels meus amics riuran al llegir aquestes paraules escrites per mi! Però realment es aixi!

Ara però toca emprendre altra vegada el camí, demà parada a Singapur i passat demà a Tailàndia on hem de recollir un bon amic que ens ha d'omplir el temps de rialles i la panxa de fuet i vi!

COM A CASA

De tornada a Malàisia, a la seva capital concretament, i després de passar-hi uns dies he pogut conèixer una mica millor la vida del dia a dia d'aquesta gran ciutat, que no immensa, però que a la vegada és cosmopolita com poques.

A part de les tres grans ètnies principals, autòctons, xinesos e hindús; També hi trobem gent de quasi tots els racons d'Àsia, que intenten guanyar-se la vida en un país més modern.

D'altra banda i degut a la gran explosió de la companyia Airasia, la qual ofereix preus molt competitius, gran part del turisme internacional que viatja al sud-est asiàtic, tria com a porta d'entrada Kuala lumpur. Aixi doncs no es pas difícil trobar occidentals per a tot arreu, inclús algun que altre catalanoparlant, i es q tot i ser pocs estem per tot el món! I parlant amb alguns d'ells me adonat que la crisi actual actua com a un dels principals motivadors a viatjar i empeny a la joventut a buscar treball fora de les nostres contrades.

Les altres ciutats de Malàisia que hem visitat amb el David, nou company de viatge són ciutats prou netes i modernes, tot sovint es troba a faltar aquella sensació especial d'estar en un altre continent, ja que hi ha llocs que recorden molt casa nostra, concretament vam estar en una platja que podria ser qualsevol de les de Salou, Lloret de Mar o Benidorm. Aixi que la intenció dels dies que ens queden per aquest país es visitar la jungla i tot seguit canviar de costa si es que les pluges i el transit caòtic de les celebracions per l'any nou 

xinès ens ho permeten.

TERIMA KASIH SUMATRA

La meva estada en aquest racó de paradís anomenat Pulau Weh, no pot haver estat més gratificant, estada relaxada i acompanyat de bona gent, gent de moltes nacionalitats diferents, però que en un poblet petit, com es Iboh, resulta fàcil de conèixer i compartir bones estones junts!

La illeta de Pulau Weh, és una illeta equatorial situada al nord-oest de Sumatra, una d'aquestes illetes que sempre veus en les postals i que acabes pensant: m' hi podria perdre una bona temporada per aquí, jo no ho he fet pas, ja que tant sols hi he estat uns dies, però d'altra gent hi passa setmanes, mesos, o d'altres com la noia anglesa que vam conèixer, canvia radicalment de forma de vida per anar-hi a viure!

La meva estada ha estat tranquila, gastant el temps prenent alguns banys en les seves clares aigües, gaudint del gran mon subaquàtic, fent excursions a les illetes pròximes o simplement llegint o parlant amb els nous companys de viatge o la gent local.

De les moltes converses que em mantingut aquest dies, les que més m'han impactat han estat les experiencies que la gent local t'explica sobre com van viure el tsunami al 2004, que va matar segons diuen mes de 200.000 persones, però la realitat es que el recompte exacte és difícil de realitzar amb exactitud, ja que famílies senceres van desaparèixer sota les aigües de l'oceà.

Un perill sempre latent en aquestes terres, ahir mateix un potent terratrèmol a pocs quilometres de la costa va activar la alerta per tsunamis, sense més conseqüències aquest cop, per sort.

D'altra banda sobre la gent local, tant a la illa com a la ciutat de Ache, nomes puc que tenir bones paraules sobre ells, havia sentit que podien ser hostils a persones de altres religions, però m'he trobat tot el contrari! Si, son musulmans i bastant estrictes, però sempre cordials i amables, i sempre disposats a donar-te un cop de ma. No se quantes vegades haure sentit la seva cordial salutació: Hello mister! Acompanyat d'un tendre somriure.

Però el viatge continua i ja es hora de deixar Ache e Indonèsia, un país immens, el qual em deixa la sensació de que tant sols he fet un tastet de les seves més de 14.000 illes! Qui sap, potser al futur hi haure de tornar, per descobrir-ne unes quantes mes, ara però Malàisia m'espera!!

DE LA BOCA DEL VOLCÀ A LA BOCA DEL CEL

Viatjar sol, una forma de fer-ho que mai havia provat, però després d'adquirir la confiança necessària en els anteriors viatges, a mitjans d'aquest ja em sentia preparat per fer-ho. I realment les sensacions no poden ser millors, ja sigui de cara a obrir-se per tal de conèixer nous companys de viatge dia a dia o ja sigui per conèixer-se millor un mateix.

I tot viatjant sol per Sumatra em vaig plantar a Berastagi el dia 30 de desembre, aixi que amb la meva companya solitud vaig passar el cap d'any, però nomes va ser una breu il·lusió, ja que la solitud em va durar ben poc, el dia 1 a primera hora, amb els nous companys de viatge vam emprendre l'ascens al volcà Sibayak! El primer volcà actiu o semi-actiu q he vist en aquesta vida, realment no vaig veure lava, però si expulsions de gas, i des-de dalt un volcà bessó a pocs quilometres de distancia, que aquest si que ha estat actiu fa relativament poc temps i el fum que expulsava per la boca en deixava constància!

Que millor per relaxar-se després de una intensa caminada que uns banys termals, aixi que direcció cap als Hot Springs, provinents del volcà! Quina delícia pel cos cansat! A pesar de la peculiar olor que desprenen les aigües degut al contingut en sofre!

Superat aquest inici tant peculiar d'any i a traves de una altra jornada matadora de viatge, una d'aquestes que ja quasi no recordava, m'he plantat a la illeta de Pulau Weh, un racó de paradís a la terra, on espero gaudir dels pocs dies que em queden en aquest país meravellós!