DE CAMÍ A SAIGON

De retorn de la preciosa Cat Ba, vam tornar a entrar a la capital del Vietnam, però aquest cop només hi vam passar les hores necessàries per poder agafar el bus que ens tenia de portar cap al sud, i es que a Hanoi, hi feia un temps poc acollidor, prou fred i amb pluja inclosa, així que la decisició va ser fàcil, però encara van haver de passar uns dies i molts quilòmetres per poder dir que tornàvem a gaudir del bon clima propi dels països tropicals. En les dos primeres parades, el temps encara va ser gris i a estones plujós, tot i això encara vam poder visitar, la magnifica ciutadella de la ciutat de Hue, o mes ben dit, la part que encara queda en peu, ja que tot i les reconstruccions que s'estan duent a terme, gran part de les edificacions originals estan destruïdes a conseqüència de la última guerra i en particular del feroç setge que hi tingué lloc.

De Hoi An, podem dir que tot i tractar-se d'una ciutat de una bellesa privilegiada, la veritat es que la gran afluència de turistes i sobretot l' excés d'oferta encarada a aquest sector l'hi han fet perdre l'encant que segurament havia tingut.

La veritat es que en el nostre camí cap al sud i degut a que tampoc disposàvem de molt temps, vam decidir agafar un autobús, que ja prèviament sabíem que en  les seves parades ens portaria als llocs més turístics, tot i saber els inconvenients, vam agafar-lo igualment ja que tampoc disposàvem de més temps per perdre'ns per la gran extensió de terreny que separa les dos grans megaurbs: Hanoi i Saigon (l'actual Ho Chi Min City).

Així doncs la darrera parada, aquest cop si que ens va portar  vora del mar i amb un temps propi de la nostra primavera, a la ciutat de Nha Trang, una ciutat on el turisme hi es molt present i molt encarat sorprenentment al mercat rus. Així en aquesta mena de Salou del Vietnam hi resulta fàcil trobar tota mena de cartells amb la llengua russa i comerços al seu gust.

Per nosaltres va resultar un lloc agradable per recuperar-nos dels nostres respectius refredats i per gaudir de la seva immensa platja, uns sis quilòmetres de sorra, amb un llarg passeig del mateix tamany i amb tota la vida que aquesta alberga cada dia.

Estirar-se a prendre el sol, sortir a córrer tot saltant les onades, jugar a futbol amb gent local o inclús degustar una magnifica mariscada a la seva sorra van ser les formes com vam gastar la major part del temps en aquesta platja, el que va resultar més difícil va ser gaudir del bany en les seves aigües ja que les impressionants onades ho convertien en una activitat per atrevits, però a la vegada aquestes eren tot un plaer per la vista.

Ara ja ens trobem en el nostre últim trajecte, d'aquest tan típics aquí, amb una mitjana de durada de unes dotze hores, que ens ha de portar a la que ens han assegurat que resulta sempre excitant i que a ningú deixa indiferent, Saigon. Les expectatives son altes, ara ja només falta confirmar-ho!