TREKK AND GO i per suposat NAMASTE!

Després d'aixecar-nos d'hora, molt d'hora! Vam agafar un taxi que de forma puntual ja ens esperava a la porta de l'hotel. Poc a poc ens vam anar obrint via pels carrerons estrets que conformen el Thamel (la zona mes turística i comercial de Kathmandu).

A l'abandonar aquesta zona va ser realment quan ens adonarem de la magnitud i de la ciutat i del pèssim estat en el qual es troba. Realment per mi en el millor dels casos la qualificaria de ciutat devastada! Si menys no en un greu problema de insalubritat,

per primer cop a la vida em vaig adonar realment de l'importància de no malgastar els recursos i de llençar la brossa allà on toca, d'altra banda, no fer-ho, pot comportar acabar com han acabat a Kathmandu! On literalment viuen damunt la brossa!

Per sort després d'un parell d'hores al bus, vam poder abandonar aquesta ciutat insalubre i ens endinsarem cap a l'interior del país! La carretera principal per la qual abandonarem la ciutat, no passaria de ser un camí asfaltat en les nostres contrades! Però en aquells moments no ens adonarem que era tot un luxe que trobaríem a faltar dies després! Passades finalment unes 10 hores de viatge per recórrer pocs més de 200 km vam arribar a la destinació marcada! Bhulbhule, pel Camí ja vam poder contemplar desde la distancia els paisatges que ens esperaven, jungla tropical als inicis, i al fons unes muntanyes nevades que emergien imponents. El dia següent, després de dormir unes merescudes hores vam iniciar el trekking de 6 dies i mig que ens duria fins a Jomson. Pel camí, molts quilometres a les cames, que ens permeteren conèixer alguns dels paisatges més bells que aquestes muntanyes ens podien oferir, de ben segur que ens hem vam deixar de visitar molts més en els incomptables trekkings alternatius que ens oferia la zona protegida dels Annapurnes, però per nosaltres, uns trekkers inexperts, cenyir-nos al traçat principal, ja era més que suficient! Aquest traçat ens porta a visitar molts poblets, en els quals l'únic mitja per arribar-hi és caminant, tot i que els nepalis estan construint-hi pistes ràpidament per tal de poder-hi arribar amb vehicles rodats.

La vida en aquests semblava que s'hagues aturat fa temps, molt de temps, amb una economia de subsistència molt bàsica i tradicional, que crec que ens molts casos podria ser similars a les que els nostres avis van viure en

la seva infància! Aquesta sensació es veia trencada per la inclusió en la vida quotidiana d'aparells tecnològics dels nostres temps, com reproductors de música o telèfons mòbils d'última generació! Un contrast impactant!

D'altra banda el recorregut ens porta dels 900 i poc metres inicials fins al 5416 del punt més elevat, el Thorung la Pass. Aquest desnivell tan important comporta un canvi progressiu en el paisatge, passant per les selva tropical inicial, amb salts d'aigua espectaculars, als boscos alpins que trobarem cap als 3000 metres, seguits de les praderies i de els paisatges pelats i nevats de les cotes més altes que podrien semblar d'un altre planeta, quasi marcians!

L'altre punt a tenir en compte en aquest recorregut és el famós mal d'altura, a partir de 5000 metres,només trobem un 50% de l'oxigen existent a nivell del mar. Just el dia anterior en el que nosaltres ens disposàvem a afrontar l'etapa reina, el pas més elevat, un noi espanyol va morir degut aquest mal, aixi que ens adonarem realment de l'importància de considerar els riscos pertinents.

Varem tenir la sort de conèixer un noi Basc que ens va informar molt bé de totes les mesures a adoptar i precaucions necessàries, i seguint els seus consells el dia següent a les 7 del mati vam emprendre l'ascens al famós pas, un ascens dur de veritat, cada passa cansava molt més del normal, i cada pocs metres el desca

ns es tornava imprescindible, però finalment cap a les 12 del migdia aproximadament, varem poder arribar al pas, que no el cim! Ja que les muntanyes adjacents són molt més elevades, després de la celebració pertinent i les fotos de rigor, juntament amb els companys i companyes que vam conèixer pel camí, ens disposarem a descendre ràpidament, cap a l'altre costat de les muntanyes, en busca del desitjat oxigen que els nostres cosos ens demanaven amb urgència!

Aixi que unes 3 o 4 hores més de descens, comentant l'experiència amb persones de tot el món i practicant el nostre paupèrrim anglès, arribarem a Jomson a uns 3700 metres d'altura, on ens esperava l'anciat descans!

Els dies següents foren gairebé de pur tramit fins a arribar a Pokhara, lloc on ens trobem ara recuperant forces, i preparant el següent destí!

Val a dir que durant els dos dies de camí, dels quals un i mig en bus, que tardarem per recórrer els poc més de 100 km que separen Jomson de la segona ciutat del país, vam poder "disfrutar" de les carreteres nepalis! Carreteres que en la majoria dels casos en la nostra terra ni tan sols les podríem qualificar de pistes forestals!

Per acabar aquest post, he de fer menció especial a la paraula que l'hi dona títol: Namaste!

El que vindria a ser la salutació nepali per exel.lència i que al llarg del viatge vam poder escoltar infinitat de vegades, amb una gesticulació quasi de reverencia! El que dona una idea de l'hospitalitat i amabilitat que en general aquest poble ofereix! Per a ells va dedicat aquest post!