Arribada a Tailàndia a la matinada del dia 2 de febrer, després de una breu estada a Singapur, una de les ciutats, estats més pròspers del món, però que realment no vam tenir temps de conèixer bé, el que si que vam poder conèixer profundament va ser el seu imponent aeroport, ja que hi vam passar tota una nit per tal de poder agafar l'avio de matinada.
La nostra arribada a Tailàndia va ser a traves de Phuket, una illa molt turística a la qual no hi vam voler gastar massa temps, un dia i mig només ja que el reforç estrella per aquest final de viatge, arribava el dia següent. L'Albert Ollé, company de pis, de feina i bon amic! El qual ha arribat carregat d'energia i amb ganes de conèixer bé el país!
Aixi que tot seguit vam emprendre el camí cap al nord altre cop.
Primera parada, l'imponent jungla del parc natural de Khao sok! Sembla que al llarg d'aquest viatge les jungles tropicals m'han cridat amb molta força, la crida del món salvatge, la tornada a les nostres arrels més primitives. I es que tot i que la vida capitalista tot sovint ens ho ha fet oblidar, formem part de la naturalesa.
Concretament la jungla del parc de Khao Sok, és una de les jungles més antigues del planeta, i tot que els salts d'aigua que anuncien en els fullets turístics no són molt espectaculars, almenys a l'estació seca, si que la quantitat de fauna i flora resulta imponent! Apart de les molestes sangoneres, que ens van deixar proutes marques a les cames, vam tenir l'ocasió de veure arbres i lianes gegants i una gran quantitat de reptils de totes les mides, formes i colors!
Finalitzada la visita al parc ens vam desplaçar fins a la ciutat on ens trobem ara, Chumpon, una ciutat agradable de províncies de tamany mitja, on demà agafarem el ferry per tal d'arribar a Ko tao, una petita illeta, mundialment coneguda per ser uns dels centres d'iniciació al submarinisme més importants. Ja que les seves aigües cristal·lines resulten ser ideals per aquest activitat, i la gran quantitat d'oferta de centres on expedeixen els certificats fa que ofereixin preus molt competitius.
Demà però nomes hi anirem l'Albert i jo, ja que el David ha agafat el tren direcció a Bangkok, altre cop temps de separacions, i es que una de les coses bones de viatjar es que pots fer i desfer els plans al gust, i si els camins no coincideixen doncs es temps per una forta abraçada i un "fins aviat"!
No hay comentarios:
Publicar un comentario