GRÀCIES A TOTS!

En el moment en el que escric aquestes línies, em trobo a l'escriptori de casa, ja fa 3 dies que he tornat a la meva terra natal, i ara crec que és un bon moment, per anar tancant aquest blog, ja que el viatge al qual fa referencia ja s'ha acabat,  almenys de moment.

Al tornar a la meva terra i per tal de tancar el blog, no puc fer més que agrair a tots els que han estat els meus companys en aquest viatge, i donar-les gràcies per haver compartit aquesta experiència vital amb mi!

Hauria de parlar també dels bons amics i amigues dels quals em va costar despedir-me i que ara espero retrobar, però per tal de no allargar-ho més del compte, intentaré centrar-me amb la gent que em va acompanyar estrictament durant el viatge i per tal de poder marcar un inici i un final, utilitzaré el temps en el qual vaig carregar la motxilla.

Com no he de començar pels amics i amigues que em van acompanyar abans de marxar i que em van desitjar el millor i que al tornar m'han rebut amb ls braços oberts:

Aquí hi puc incloure la Núria i l'Anna que em van acompanyar al tren, o la Raquel, el Sileto, el Quinti i l'Edu els quals em van acompanyar en les meves ultimes hores a Barcelona, o la Vani i la Sara apart dels ja esmentats que em van acollir a l'última etapa d'aquest viatge abans de tornar a casa.

Després he de parlar de la gent que he conegut durant el viatge, com que anomenar-los a tos em resultaria pràcticament impossible intentaré centrar-me en els mes rellevants!

He de començar el Denny, un senyor Belga que porta ja 23 anys de viatge, també del Vito, un senyor Italià que tot i jubilat desprèn una energia com un noi de 30 anys!

Anomenar també el monjo tibetà que ens va guiar en la nostra estància al poblet de Bir.

Podria continuar pel KiKu, un noi català que s'ha deixat caure uns mesos també per terres asiàtiques, al igual que el Marc, encara que els vaig conèixer en llocs diferents.

Cal que mencioni també els companys que vaig coneixer en el trekking al Nepal, entre molts altres a destacar, la Gal, una noia Israeliana que trencava amb els pitjors tòpics que havia sentit sobre la gent del seu país i el Ruben i la seva novia, que ens van informar molt bé sobre tots els aspectes a tenir en compte sobre l'altitut.

Com no he de parlar del Michael, un fotògraf i persona extraordinària, una persona digna de ser escoltada tot i les dificultats comunicatives!

He de continuar pel Txili i l'Aritz, dos nois bascos amb els quals vaig tenir l'ocasió de compartir uns dies el meu viatge per Sumatra al igual que la Laura, una noia de Soria que ens vam conèixer al mateix lloc.

He de parlar també del Patrick, un noi francès, el Jesse, un noi Holandes, i el Jose, un noi Garità amb els quals vaig tenir el plaer de estar uns dies a la bonica illa de Tioman, també he de mencionar a la Elody i a la Olga, les nostres veïnes de bungalou en aquesta illa.

Com no, no puc deixar de parlar del Mahmut, noi francès que esta estudiant a la Xina, però que s'havia escapat uns mesos al Sud-est asiàtic, ni la Reiny, noia austríaca que dominava l'indonesi com la seva pròpia llengua, o el Carlo, un senyor Italià amb un encant especial, i que realment s'havia viure.

He de parlar també del David, la Blanca i la Gala, amb els quals vam compartir una excursió increïble en un riuet de la Índia.

Com no del Han, noi Coreà i del Walter noi europeu del qual no recordo la nacionalitat, amb els quals vaig compartir l'ascens al que per ara es l'únic volcà actiu en el que he estat.

També hauria de parlar dels Garys, el primer un noi anglès que viatjava cap a Indonèsia després de arribar de Filipines, el següent Gary un senyor Canadenc, concretament de Vancouver que gaudia de la seva recent inaugurada jubilació a la bonica illa de Pulau Weh, i com no l'ultim i de forma especial el meu amic Gary, austríac, del qual només puc dir que ha estat un plaer conèixer-lo, i que espero retrobar-lo aviat.

D'altra banda també podria mencionar la gent de la colònia catalana/espanyola de Koh Tao, començant pel Brujo, el propietari, passant pels treballadors, com el Sebas, la Irenne o el Summer, o amb la gent que alli vam tenir la oportunitat de conèixer: el Fernando, el Carles, el David, per descomptat la Ivonne i un llarg etc

I el Xabi un noi Basc, que tot i en les dificultats econòmiques en les que es trobava, mostrava unes grans ganes de lluitar i seguir endavant.

Com no, no puc deixar de parlar de la gent que vaig conèixer en el viatge,i que de forma casual em vaig retrobar, com el Joel i la Innés, una parella d'argentins amb un gran cor. La Elissa, una noia australiana amb la qual vam compartir algunes copes i un bon retrobament uns dies més tard.

El John un senyor d'Alaska que escapava dels mesos gèlids de les seves terres.

Com no també he de parlar de la quantitat de gent local que he conegut, aquí serà on em resultara més difícil recordar tots els noms i moments, però he de parlar del Fishmara, que amb aquest nickname et dona entendre la seva passio per la pesca, he de parlar de la parella que juntament amb els seus dos fills em van recollir un dia que feia autoestop i em van permetre arribar al meu desti, ja que degut a que es tractava d'un dia festiu, arribar-hi amb transport public resultava impossible.

Com no he de parlar de la ¨Mama¨una senyora que als vespres ens cuinava uns plats deliciosos i que ens tractava realment com els seus fills.
O també en Shiva que ja havia mencionat anteriorment, amb el qual les tardes indies es van fer més agradables, o com no del Santos que tot i dir-se així era del Nepal!

També he de parlar de la Gemboy, un nom d'aquest que no s'obliden i una persona amb la qual les hores de conversa passaven ràpidament.

He de parlar també de tota la família de l'Hotel residence, que a pesar de que ells tots em coneixien pel nom, amb mi em va resultar impossible recordar els de tots.

També he dem de parlar de la Ya, una noia molt simpàtica de Chumpon, i que juntament amb els seus amics i amigues ens van obrir les portes de la seva amistat.

Com no del John i el seu amic pescador a Chumpon també i la noia de la Heineken, la qual encara ara em resulta impossible pronunciar el seu nom correctament!

Menció especial es mereix la Kiki, una noia d'Indonèsia, que tal com he dit és especial en el bon sentit, i com no la seva bona amiga Nana.

Podria continuar aquesta llista i segurament a mesura que anés buscant i buscant més s'aniria fent llarga, potser massa, aixi que penso que la millor forma de tancar aquesta entrada és recordar als companys de viatge amb els quals he compartit més temps, primer que tot el Sergi, amb el qual vaig iniciar aquesta aventura, després el Risco un autentic Yoga màster que encara continua la seva aventura particular per Àsia i com no l'Ollé, un bon amic i company de viatge, amb el qual he acabat aquest viatge.

A tots ells nomes puc que agrair-los que hagin compartit aquesta experiència amb mi!

Gràcies!

Xavi!