Ara si que ens trobem al mig de l'ultima gran "marató" d'aquest viatge fantàstic en el qual hem tingut la sort de poder disfrutar de mil i una aventures! Però ara mateix la sensació es que estem empantanagats! I es que ens trobem a l'aeroport de Doha en mig d'una escala inacabable de 14 hores, agreujada per les 10 i pico més que hem passat la nit passada a l'aeroport de Bangkok, ja que el nostre primer vol de retorn sortia aviat al de mati! En tot cas creiem que aquest és el preu que s'ha de pagar per poder gaudir d'un viatge com aquest, almenys aquest, tot i els inconvenients, s'adapta a la nostra butxaca!
Per sort nostra però, ja estàvem preparats, un llista inacavable de vehicles i hores de viatge, ens han preparat per poder arribar a l'esprint final amb garanties! Val a dir que els últims dies hem pogut agafar forces en la sempre estressant i caòtica Bangkok, i com ho hem aconseguit? us podríeu preguntar!
Doncs vam decidir provar en la nostra última etapa del viatge el "couchsurfing", que bàsicament consisteix a ficar-se en contacte a través d'internet amb alguna persona del lloc on vols anar i si totes les parts estan d'acord, t'obre les portes de casa seva durant la teva estada, tot sona molt bonic, però on esta la trampa? Per que ja sabem que mai ningú regala res!
Doncs en aquest cas es veu que no n'hi ha de trampa, És tan bonic com sona! Val a dir que nosaltres jugàvem amb avantatge en aquest cas, ja que el Jason, el noi nord americà que ens va acollir, ja havia acollit amb anterioritat a dos amigues nostres, amb el qual ja sabíem de bona mà que no ens esperava un assassí en serie!
Tot al contrari, tot i l'aventura inicial per tal de poder arribar on te la casa aquest noi, a uns 30 o 40 km fora de la ciutat, allí hi vam trobar un espai de tranquilitat ideal per poder escapar-se de l'estres, al igual que el seu inquilí que desprenia serenor en la seva forma de parlar i d'actuar, i es que de ben segur que necessita tenir la ment clara, ja que esta embarcat en una serie de projectes de lo més dispars! Des de intentar iniciar un negoci de venda de galetes, a un altre de mineria espacial en uns suposats esteroides passant per un altre no menys interessant de impressió de productes plàstics amb 3 dimensions! Com a bon americà dona honor a la fama d'emprenedors que disfruta el país! El curiós per a nosaltres es veure com se'n surt prou bé de tot plegat!
Amb les piles recarregades a la piscina de la casa del Jason, ens aventuràvem cada dia a perdre'ns unes hores per Bangkok, tot i que la forta calor que en aquesta època de l'any sofreix la ciutat feien que l'energia es consumis més ràpidament i ens empenyes altre cop direcció a l'oasis de tranquil-litat!
Però val a dir que en aquest dies entre mig de tanta piscina, hem tingut temps de visitar algunes de les zones més emblemàtiques de la ciutat, com uns quants temples dels més rellevants o l'impressionant parc de Lumpini i el mercat de Xatuxac així com altres de secundaris!
Però si hem de dir la realitat el que més ens ha sorprès aquest dies ha estat el fet de que tant al parc de Lumpini com al cinema, quan fiquem l'himne reial, tothom deixa de fer el que esta fent, sigui el que sigui, per aixecar-se i mostrar respecte a la corona! Tot i tractar-se d'una fet que podríem qualificar d'anecdòtic, per nosaltres va resultar de lo més impactant! Esperem que aquesta tradició monàrquica no s'implanti al reialme dels Borbons!
En tot cas les multituds d' anècdotes que es produeixen al dia a dia en la ciutat de Bangkok i a tot el sud-est asiàtic, a partir de ja, són història per nosaltres! El present, almenys per unes hores és aquesta butaca incomoda, i el futur la nostra terra que esperem ens esperi amb els braços oberts!
No hay comentarios:
Publicar un comentario