UNA RUTA PER LES ILLES!

En el nostre camí cap al sud de Tailàndia, i en busca de les platges tropicals paradisíaques que tant ens venien de gust després d'un llarg e intens viatge, vam trobar la nostra primera illa de relax a la magnífica Ko Tao, una illa que personalment ja coneixia i que vam decidir que seria un bon lloc per recuperar forces, a l'Anna sembla que tampoc la va decepcionar! Allí va poder fer treure fum a la seva càmera tot fotografiant les magnifiques postes de sol i gaudir de les platges d'aigua clara i cristal·lina. Sembla ser que Ko Tao, es una illa que atrapa ja que molta gent acostuma a repetir visita i uns quants altres la trien com a opció de vida i allí s'instal·len! Aquest però no va ser el nostre cas i després de quatre dies vam decidir continuar el nostre camí, un vaixell nocturn prou còmode, sobretot si es compara amb el que ens volien vendre que era digne d'una malson, unes quantes hores en tren rodejats de joves "scouts" locals que es disposaven a emprendre una de les seves primeres aventures fora de la llar, i més tard unes poques hores més de carretera fins arribar a la ciutat de Trang, allà ens esperaven dos amics amb els quals ja havíem coincidit  anteriorment durant el viatge, després de ficar-nos al dia de les respectives aventures vam “saltar” cap a la següent illa del nostre camí, Ko Mook, una illa que prometia molt, almenys desde l'embarcació que ens hi portava semblava tot un petit paradís, el qual va resultar ser-ho a mitges, ja que un cop a l'illa vam poder observar de primera mà la deixadesa de gran part dels seus habitants, cosa que aquestes altures de viatge ja no resulta estrany, tot i que un no es deixa de preguntar com poden viure en mig de muntanyes de deixalla! Per sort la platja on es concentrava gran part del turisme estava neta i era prou maca i la gran atracció de l'illa no ens va defraudar gens, al contrari, a les nostres retines continuen gravades les imatges d'aquest petit encara que increïble paradís terrenal, una cova a la qual s'hi ha d'exedir amb embarcació o kayak, com va ser el nostre cas, i que s'ha de creuar totalment a les fosques amb l'ajuda d'una llum, i en la que a l'altre extrem s'hi amaga una petita platja d'aigua cristal·lina i una jungla exuberant rodejada pels quatre costats per parets de roca altissimes, tot un petit tresor amagat, d'una bellesa que difícilment pot reflexar una fotografia, en tot cas nosaltres ni tan sols vam tenir l'oportunitat de intentar-ho, ja que no ens vam aventurar a carregar les càmeres en els respectius kayaks.
Dos dies més tard i avançant la decisió de marxar degut a un inquilí rosegador no desitjat al bungalou dels nostres amics, vam emprendre el camí més cap al sud, i canviant de costa i de país altre cop, vam arribar a Malàisia, aquest estat musulmà, que resulta afable i còmode per viatjar-hi, allí el nostre destí eren les illes Perhentian, unes illes que sabíem de bona mà que serien espectaculars ja que la Deborah, una de les nostres amistats amb les quals estem compartint aquesta part del viatge l'havia visitat feia poc. El viatge però ha resultat més llarg del previst ja que la ruta natural per arribar-hi resulta ser no del tot segura degut als conflictes als estats fronteres de Tailàndia de majoria musulmana els quals no es senten molt còmodes dins de la Tailàndia budista i es senten més propers a l'estat musulmà del sud, així que vam tenir de creuar la frontera per la costa oest i després creuar el país cap a la costa est i allà agafar l'embarcació per arribar a Perhentian, on ens trobem ara, en total dos dies i mig de viatge amb parades per pernoctar a les localitats de Kangar i Kotabaru. Avui però i després d'un viatge amb llanxa digne de Port Aventura hem pogut comprovar que les expectatives aquest cop si que es compliran, això si es que les pluges dels monsons que teòricament estan arribant al seu final ens ho permeten!