DE RETORN A TAILÀNDIA

Des de l'última entrada al blog, ja fa uns dies, han estat molts els quilòmetres que hem recorregut, llavors ens trobàvem de camí a Stung treng per poder anar el dies següents a Ban Lung, al nord-est de Cambodja. Allà les sensacions van ser duals, per una banda el fantàstic llac que ens havien promès, les excursions amb bicicleta pels camins polsegosos de terra roja al més pur estil africà i en general l'amabilitat de la gent, ens hi van fer sentir a gust.

Per altra banda, el fet de que la cura del medi natural no sigui la primera prioritat actualment a la zona es deixa notar, la substitució dels boscos originals per plantacions sembla el més normal en aquesta zona de Cambodja , així om l'ús indiscriminat de plàstics que després acaben embrutant fins i tot zones teòricament netejades com les cascades,

Amb algunes de les persones que vam poder parlar de forma més tranquil·la ja que dominaven suficientment l'anglès, ens van explicar que el principal mal endèmic que propicia tota la resta de despropocits, és el baix nivell educatiu de la població, cal recordar que Cambodja ha sofert una de les pitjors atrocitats del món en les últimes dècades, i que el govern actual, ni que estable, és un govern corrupte, al qual ja li interessa tenir a la població en estat letàrgic per tal de poder mantenir-se aferrat al poder, els més de 30 anys de presidència de la mateixa persona així ho confirmen, aquest any 2013 han d' haver-hi eleccions, potser serà hora que la trista historia d'aquest país comenci a canviar de direcció, tot i que dies més tard a la capital del país vam comprovar que molt hauran de canviar les coses, ja que altre cop ens hem trobat immersos en els funerals d'estat en honor a l'antic rei que tenen paralitzada la ciutat i mig país, quants dies més pot durar això? Fins el dia 8 de febrer!! Segons ens van dir, així que no ens va tocar altre remei que despedir-nos de la “pagoda de plata” i del palau reial des de fora i anar a direcció a uns temples que per sort no rendeixen pleitesia als actuals monarques, tot i que si esdevenen una enorme font d'ingressos per aquesta institució. Estem parlant dels temples coneguts com a Angkor Wat, tot i que aquest és només el temple central d'un conjunt de temples que s'escampen pels voltants de l'actual Siem Reap, unes restes arquitectòniques capaces de fascinar i no deixar indiferent a quasi ningú! Els vestigis d'una antiga civilitazació que ens deixà com a testimoni de la seva esplendor aquest conjunt arquitectònic patrimoni de la humanitat. Val a dir que les feines de rehabilitació que s'han de dur a terme son importants, ja que al trobar-se en un entorn selvàtic l'exuberant vegetació ha causat estralls en algun dels complexos, però aquesta mateixa vegetació l'hi dona un fantàstic toc al més pur estil “IndiaJones”!

Cal recordar però que els temps en el que un es devia sentir com el descobridor d'una civilització ancestral perduda s'han acabat! I es que trobar un lloc tant hiperturístic resulta difícil, cada dia milers de turistes, molts dels quals van a Cambodja expressament, fan cues en les entrades dels diferents temples i n'omplen prous dels racons! Tot i això els temples son prou grans per poder tenir bones oportunitats fotogràfiques i poder gaudir-ne com es mereixen., val a dir que nosaltres només vam visitar els més propers a la ciutat de Siem Reap, per als que l'arqueologia els fascini, gran part del nord-oest del país esta ple de ruïnes menys atapeïdes de turistes. En canvi per nosaltres les hores a Cambodja s'acabaven, després de recuperar forces al Two Dragons, un magnífic “guest House” regentat pel Russell, vam emprendre el camí cap a la frontera tailandesa, a la localitat de Poipet, una d'aquestes ciutats d'intercanvi i de pas en les quals la parada esdevé obligatòria per gestionar la paperassa, un cop resolt, canvi de vehicle i altre cop a la carretera camí a la ciutat que vam deixar fa 82 dies, entre mig, milers de quilòmetres recorreguts en quatre països prou diversos encara que semblants. Un tast del sud-est asiàtic!

Avui, un dia més tard i desprès de trobar un espai de relax en mig de la sempre bulliciosa Bangkok ens dirigim amb tren cap al sud de Tailàndia, com si es tractes l'inici d'un  viatge, de ben segur diferent del que em fet fins ara!