PRIMERA PARADA....NEPAL

Es tard, ja fa hores que es de nit quan estem dins de un taxi (si es que es pot dir aixi) quan estem recorrent el camí que va desde l'aeroport de katmandu fins a l'hostal que tenim reservat! La imatge que ens ofereix la ciutat a aquestes hores es de ser una ciutat semi-abandonada, el que més hem vist han estat gossos en contraposició dels gats d'Istanbul! Aixo si, el conductor ens fa gala de la simpatia del poble nepali, i sobretot la paciència que requereix trobar un hotel de memòria ! Aquí els noms dels carrers brillen per la seva absència !

Per sort amb l'arribada del mati la ciutat ofereix un aspecte bastant diferent! Com un mercat gegant, ple de paradetes on comprar pràcticament de tot, especialment coses relacionades amb la muntanya!

Preparats pel regateig!
Doncs al final el regateig ha anat prou be! Tot i que com és típic, hem aconseguits coses creguent-nos que era un preu increïble i després uns metres més enllà les hem trobat mes rebaixades!!

Tot i aixo hem comprat roba de muntanya a uns preus que als unipreus (Lleida) no trobes ni en les terceres rebaixes!!
L'altre aspecte es la burocràcia. Aquest ja no es tan bonic! Dos permisos diferents per fer un sol trekking! En total uns 40 euros.

I per tal de poder preparar el visat per entrar al següent país, que segurament serà la India, doncs unes 7000 rupies nepalis més, aproximadament 65 euros!!!

Si tot va be, aquesta haurà estat l'ultima despesa important durant uns mesos!!

Aixi que demà de bon de mati cap a caminar uns quants dies a la zona dels Annapurnes!

Fa pinta de ser un trekking genial! A la tornada ho intentaré corroborar!

Perdo per les faltes d'ortografia! Les presses i els teclats nepalis no hem faciliten fer-ho millor!

PER COMENÇAR...

Crec que la ciutat d'Istanbul mereix un viatge apart en una altra ocasió. Només ens hem pogut dedicar a fer el guiri durant les poc més de 24 hores que hi hem estat. Val a dir que a nivell personal m'enduc una grata impressió d'aquesta gran ciutat repleta de vida pels 4 costats!

Arribada a l'aeroport de Sharjah, als Emirats Àrabs Units! El poc que he pogut veure d'aquest país ha estat molta sorra a traves de les finestretes de l'avio. Els nostres temors s'han confirmat, el retràs del vol de sortida d'Istanbul ens ha fet perdre el vol de connexió amb el Nepal! Estem atrapats en aquest aeroport durant 9 hores sense cap més distracció que els tristos àpats que en ofereixen com a compensació.

Per cert el Sergi continua sense resoldre els problemes de connexió. Per tant la posada en linia d'aquest blog haurà d'esperar!

Al final les 9 hores han estat productives, hem conegut uns catalans|espanyols entre d'altres, i hem pogut compartir les hores d'espera.

El noi que resulta que es de Jaca ens ha explicat l'historia dels últims anys de la seva vida, historia que a mi particularment m'ha recordat un llibre que feia poc que m'havia llegit de l'Albert espinosa. Parla de superació davant les dificultats i de les coses bones que ens ofereix la vida!

Si voleu mes informació podeu consultar el seu blog: http://aprovechatedelcancer.blogspot.com/

SOM-HI!

Es la 1 de la matinada, hora d'aquí! I aquí és l'aeroport de la ciutat dels gats! També coneguda com Istanbul! Megaciutat, en tots els sentits!

Mentre escric aquestes paraules estem passant unes de les hores mortes de les moltes que possiblement passarem als aeroports, en la nostra "aventura asiàtica"!

L'inici d'aquesta en el meu cas particular ha estat deguda a la meva passió pels viatges, a la qual em vaig fer addicte especialment, després del meu primer "gran" viatge, pel nord-est del Brasil. Peró en tot cas aquest és un altre relat que mereix un episodi apart.

Per circumstàncies de la vida no havia tingut la disponibilitat de temps que requereix fer-ho fins ara! Així que tan bon punt vaig veure la possibilitat de no estar requerit durant uns mesos per cap esdeveniment laboral de vital importància, vaig decidir emprendre un viatge que em portés aconèixer món pàtria enllà!

La preparació del viatge un cop ens vam ficar d'acord amb el Sergi, amic i company de viatge alhora que informàtic frustat pel que fa a connexions inalàmbriques, que ens apeteixia anar a donar un tomb per les muntanyes, fou rutinària per mi en el que respecta als preparatius usuals, com vacunes, compra de bitllets, etc... però especial en el que fa referència a les despedides dels companys/es de l'altre gran viatge que és la vida!

Així que uns dies més tard i després de uns quants cafès, dinars, sopars, i un munt d'abraçades i una mica de ressaca ens hem plantat a Istanbul! Ciutat que ja estem apunt d'abandonar direcció al Nepal!